La interlocutòria d’aquest dilluns amb què la sala penal ha reinterpretat la sentència del Procés pressiona els diferents tribunals que han de jutjar els afers pendents per l’organització del Primer d’Octubre. Així, els encausats a la causa del jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, la causa mare del Procés, veuen de nou les orelles del llop i no descarten que el ministeri públic demani encara més pena que no pas els condemnats per la sentència del 14 d’octubre de 2019. La resolució que ha escrit la sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, no deixa marge per atenuar les penes per malversació.
De fet, substitueix les penes d’inhabilitació derivades de la sedició derogada per les penes d’inhabilitació del delicte de malversació reformat en el mateix paquet en el marc de la “desjudicialització” acordada entre PSOE-Unidas Podemos i ERC. La interlocutòria d’avui ha de servir als fiscals de Catalunya per formalitzar les acusacions contra els encausats pel Jutjat 13, com el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Jové i el dirigent republicà Lluís Salvadó. Precisament, la fiscalia superior de Catalunya va demanar una pròrroga d’un mes per poder presentar el seu escrit de fiscalia a l’espera de les decisions tant de la Fiscalia General de l’Estat com del Tribunal Suprem, per constatar els nous paràmetres amb què havia de basar l’acusació. La malversació ha esdevingut una arma per mantenir la pressió i la repressió contra els organitzadors de l’1-O, en substitució de la sedició.
Cap tractament privilegiat
Els magistrats del Suprem entenen que la reforma de la malversació incorporada a l’article 433 és retornar a un article “predemocràtic”. En aquesta línia insisteix que revestir de caràcter oficial unes despeses destinades a un referèndum que va ser declarat il·legal és destinar diners públics a un fet prohibit i, per tant, subjecte de pena. En aquest context, el tribunal no mostra cap tipus de condescendència ni per aplicar el que es podria considerar el tram baix de la pena de l’article.
“A la nostra sentència”, asseguren, “mai no podran rebre el tractament privilegiat que representa l’aplicació de l’art. 433 del renovat Codi Penal”. “Aplicar els fons públics de la Generalitat per al finançament d’una consulta popular que desbordava el marc competencial dels que la promovien, desenvolupada després de requeriments reiterats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia per evitar-la i, en fi, orientada a un procés secessionista que no va arribar a tenir virtualitat, mai no es podrà considera una aplicació pública diferent d’aquella a què estaven pressupostàriament adscrits aquests fons”, defineixen. “I, el que és més evident, mai no es podrà entendre que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre”, reblen els magistrats.
Fiscalia pren nota
Amb la nova resolució i fixada la doctrina del nou delicte de malversació, fiscalia ja pot treure punta al llapis. Al capdavall, el fiscal en cap de Catalunya i el seu número dos, Francesc Bañeras i Pedro Aroche, ja van formalitzar un escrit de petició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar un mes de temps a l’espera d’aquesta nova interpretació. Ara, amb aquesta interlocutòria i l’informe de la Fiscalia General de l’Estat, poden presentar el nou escrit. Les defenses ja sospiten que el ministeri públic tirarà amunt a la vista de l’autopista oberta per Marchena amb la redefinició de la reforma del Codi Penal.
En aquest grup, també entren la resta d’encausats al Jutjat 13 que veuran la seva causa a l’Audiència de Barcelona. Així mateix, patiran aquesta nova interpretació, els investigats en el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona que instrueix les despeses de la Generalitat des del 2011 fins al 2017 en matèria de política d’Exteriors. Una causa on també hi són imputats els exconsellers Raül Romeva i Francesc Homs.
10
1
