Última etapa del camí processal del judici pels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Aquest dimecres, la sala penal del Tribunal Suprem, presidida pel magistrat Manuel Marchena, celebrarà la vista oral dels recursos de cassació presentats per les defenses i diverses parts amb relació a la sentència dictada per l’Audiència Nacional, que va condemnar tres terroristes a diferents penes de presó. És el darrer pas abans del recurs d’empara, si fos el cas, davant del Tribunal Constitucional.
L’advocat José Antonio Bitos, d’USPAC, que representa els agents dels Mossos d’Esquadra que van abatre els terroristes a Cambrils, va demanar una vista pública per debatre definitivament al Suprem la sentència dictada per l’Audiència Nacional i revisada per la sala d’apel·lacions de la mateixa Audiència. Un dels recursos també es basa en un dels grans misteris que ha enterbolit la instrucció del cas. En concret, sobre la figura de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, cervell de la cèl·lula jihadista.
Les defenses dels condemnats i dels pares del petit Xavier, el nen de Rubí assassinat a la Rambla, dirigida per Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, han posat en dubte la veritat judicial que sosté que l’imam és mort, entre d’altres coses pels defectes formals de la investigació del seu ADN. El fiscal del cas, però, ja ha anunciat en el seu escrit que això és “irrellevant” per decidir sobre el recurs i la sentència dels fets.
Penes inicials rebaixades pel primer recurs, a l’Audiència Nacional
La resolució que convocava la vista oral també detallava que la sala que revisarà la sentència estarà composta, a més de Marchena, pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Javier Hernández. De fet, la majoria de les parts, tant defensores com acusadores, van interposar recurs de cassació després de la rebaixa de penes que es va decidir en l’apel·lació a l’Audiència Nacional, sobre una primera condemna d’un total de 107 anys de presó.
Finalment, en el cas de Mohammed Houli Chemlal la pena va quedar en 43 anys de presó –havia estat condemnat a 53 anys–, la de Driss Oukabir en 36 anys –estava condemnat inicialment a 46 anys–, mentre que a Said Ben Iazza se li van mantenir els vuit anys de presó, tot i que ja es troba en llibertat provisional. La sala ja va fixar el límit de compliment màxim en els vint anys de presó. De fet, la Guàrdia Civil va proposar l’expulsió d’alguns dels condemnats, però l’Audiència Nacional va rebutjar la petició fins, com a mínim, la celebració i resolució del recurs de cassació.
“Especial transcendència del debat” i els dubtes sobre la mort de l’imam
Marchena va justificar la decisió de fer una vista oral per aquest recurs, que normalment no se celebra si no és a petició d’una de les parts. El magistrat ha aplicat l’article 893 bis a) de la Llei d’Enjudiciament Criminal. És a dir, aplica la “transcendència pública dels debats” que s’hi podran observar. La casualitat ha fet que finalment arribi en el mateix moment que el debat d’investidura, amb una batalla pública oberta entre el poder jurisdiccional i el poder polític per la polèmica presentació de la proposició de llei orgànica d’amnistia.
La sala que presidirà Marchena entén que és del tot necessari fer una vista oral perquè, a més de la petició per part d’una de les acusacions, entén que ho justifiquen les suspicàcies que envolten la figura de l’imam de Ripoll. En aquest sentit, la sentència que es discuteix manté que Es Satty va morir en l’explosió d’Alcanar on es preparava l’atemptat, que havia de ser amb bombes. Però la mateixa resolució deixava una porta oberta a esbrinar la “veritat material” si s’incorporaven proves noves.
La defensa dels condemnats busca una rebaixa de la pena i al·lega la vulneració de drets fonamentals en el procés de detenció i enjudiciament, així com errades contra les garanties penals en el procés d’investigació i instrucció. En canvi, l’acusació de Javier Martínez vol assegurar que es deixa la porta oberta a una futura investigació de la mort de l’imam amb més concreció, sense obviar la possibilitat d’acudir a instàncies internacionals.
