El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no falla. Els magistrats Jesús María Barrientos, María Eugènia Alegret i Núria Bassols han decidit allargar el procediment de l’aplicació de l’amnistia a l’expresident Quim Torra, a l’exdiputat Pau Juvillà i l’exalcalde d’Agramunt i conseller d’Exteriors, Bernat Solé, tots condemnats per desobediència. Els tres magistrats han signat les tres resolucions amb què demanen a les parts, que en el termini de deu dies, diguin la seva sobre la possibilitat de presentar una qüestió de constitucionalitat davant el Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Cal tenir present que en el cas Torra, Vox fa d’acusació popular i en tots tres fiscalia ha defensat l’aplicació de la llei de l’oblit penal. La resolució del TSJC arriba el mateix dia que el Tribunal ha decidit no aplicar l’amnistia a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, i l’exconsellera d’Eduació, Irene Rigau, per l’organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. Tots tres van ser condemnats a inhabilitacions i multes d’entre 24.000 i 36.000 euros.
“Aclarir dubtes”
Segons les resolucions, el text i l’objectiu de la llei “col·loca” els magistrats “en la necessitat d’aclarir, prèviament a fer efectius els efectes de l’amnistia, els seriosos i fundats dubtes d’adequació d’aquesta norma extintiva a principis i valors constitucionals superiors com el de la igualtat de tots davant la llei de l’article 14 de la Constitució Europea, al de la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics de l’article 9.3 i d’exclusivitat de la funció jurisdiccional de l’article 117.3 de la Carta Magna. De fet, els togats del TSJC apliquen el manual que un grup de jutges va difondre a través dels canals interns de la judicatura per entrebancar l’aplicació de l’amnistia.
Els casos que contemplen les resolucions del TSJC corresponen al cas de la pancarta del president Torra, el llaç groc al despatx que Juvillà tenia a la Paeria de Lleida quan era regidor de la CUP a la ciutat, i Bernat Solé, per la seva col·laboració en el referèndum del Primer d’Octubre, quan era alcalde d’Agramunt. Altres alcaldes processats pels mateixos fets van ser absolts o la seva causa arxivada.
