Dia gran a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Aquest migdia, l’aula magna de la seu de la facultat a la Diagonal de Barcelona ha viscut la classe inaugural del Grau de Dret d’enguany a càrrec de la magistrada del Tribunal Constitucional, Laura Díez. Una classe que ha aixecat cert morbo per la qüestió que tractava i més en el context polític, judicial i social que viu l’Estat i que portava per títol “Delicte d’odi i llibertat d’expressió“. Un títol suggerent a la vista dels criteris actuals de la justícia espanyola per empaitar i investigar aquesta mena de delictes i més per Díez que és una veritable especialista en l’estudi de la llibertat d’expressió i dret a la informació.
“Veurem amb quina finezza pronuncia aquesta conferència”, comentava un veterà de la facultat mentre esperaven que omplissin l’Aula Magna. El missatge de fons era conèixer fins a quin punt entraria en l’actualitat judicial del moment i fins a quin punt podria ser recusada en un futur per les seves paraules d’avui en qualsevol procediment de drets fonamentals que arribés a l’alta magistratura constitucional relacionada amb delictes d’odi. Però, Díez ha estat hàbil i, en certa manera ha aprofitat que jugava a casa, perquè és catedràtica de Dret Constitucional de la Facultat de Dret de la UB i ha demostrat en la seva exposició la seva passió per l’acadèmia. Díez ha fet de professora i ha exposat quirúrgicament les diferències i semblances de la consideració del delicte d’odi a les doctrines del Tribunal Suprem nord-americà i del Tribunal Europeu de Drets Humans, res de parlar de la visió que donen els tribunals d’Espanya. Tota la conferència, en català.
Curiosament, entre els assistents de primera fila hi havia Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política adscrita a la facultat de Dret, membre del Rectorat de la Universitat i processat per haver estat nomenat membre de la sindicatura electoral del Primer d’Octubre. També ha assistit a la conferència el catedràtic de Dret Constitucional i exlletrat del Parlament Joan Vintró, testimoni del judici al Tribunal Suprem i un dels creadors de la conspiració jurídica de l’Estat contra el Procés; l’actual degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Jesús M. Sánchez García, i el degà de la Facultat de Dret, Andreu Olesti.
Dues visions del delicte d’odi, llevat de l’espanyola
La catedràtica ha partit de les dues tradicions del dret -l’anglosaxona i la continental- com a referència per la interpretació que es fa sobre el delicte d’odi. En concret, s’ha centrat en la doctrina del Tribunal Suprem nord-americà i els filtres jurídics i de fet que utilitza per qualificar una conducta de delicte d’odi, i en la doctrina del TEDH, i el seu sistema d’interpretar els límits d’aquest delicte. Tot i que s’ha esbossat les diferències existents entre les dues línies jurídiques i jurisprudencials, Díez ha conclòs que aquestes diferències no són tan grans com en un principi es podria acceptar. És a dir, no són tan antagòniques com podria semblar en un principi.
En aquest sentit, ha destacat que tots dos corrents interpreten el delicte d’odi en els límits de la llibertat d’expressió. Una de les claus, per a la magistrada, és que possiblement als Estats Units no hi ha “grups especialment vulnerables a protegir”. Un fet que sí que es registra dins la doctrina europea. En tot cas, i com a conclusió final, Díez ha deixat entreveure que hi ha una mena d’influència europea en la doctrina americana i una influència de la doctrina americana en la tradició continental que fan aproximar les interpretacions del delicte d’odi dins els límits de la llibertat d’expressió.
