L’exconseller de Cultura, Lluís Puig, tornarà a la seva ciutat, Terrassa, aquest vespre després de nou anys d’exili. Ho farà amb gest simbòlic. Es personarà a 2/4 de vuit del vespre a la trobada diària de Cants de Llibertat que en suport als repressaliats del Procés celebren davant l’ajuntament de la ciutat. La decisió de Puig arriba després que hagi estat nou anys exiliat a Brussel·les i els darrers anys a la Catalunya Nord, on s’ha dedicat a continuar la seva tasca com a diputat al Parlament, tot i que telemàticament, a refer les xarxes culturals i polítiques amb els nord-catalans i, sobretot, a reconstruir la casa Macià de Prats de Molló que s’ha convertit en un lloc de peregrinatge independentista.
Puig pot tornar sense riscos, a priori, perquè el jutge instructor de la causa del Procés, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha retirat de manera definitiva les ordres de detenció que tenia activades des de la seva marxa a l’exili. Tot i això, Puig encara no ha estat amnistiat i, per tant, la seva causa amnistiada. En principi, només seria qüestió d’hores que Llarena arxivi la causa després que la sala penal del Tribunal Suprem, òrgan a qui li va cedir la decisió sobre l’aplicació de la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la malversació amnistiable, resolgués aquest dimarts aplicar la llei de l’oblit penal als condemnats pel Procés per aquest delicte.
Puig, el GOIP
De fet, Puig ha estat un element clau en la defensa de l’exili. Arran de les qüestions prejudicials que Llarena va presentar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), va entrar en escena un nou protagonista, el GOPI. L’acrònim de Grup Objectivament Identificable de Persones que ha servit per bastir una nova línia de defensa contra la repressió espanyola als catalans. A més, aquella sentència va evitar l’extradicció i la retirada definitiva de les ordres de detenció internacionals contra els membres de l’exili. Puig durant aquests anys va ser jutjat per les pintures de Sixena, per un delicte de desobediència, però va ser absolt per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), presidida aleshores per Jesús Maria Barrientos, un magistrat poc amic de les vel·leitats independentistes.
