La llei d’amnistia encara està pendent de passar el filtre de la justícia europea, una situació que deixa la mesura de gràcia a mig gas perquè els tribunals espanyols han preferit passar la pilota al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest any, el TJUE ha de resoldre les qüestions prejudicials que li han enviat tres tribunals espanyols sobre l’aplicació de la llei d’amnistia en casos de terrorisme i de malversació vinculats al Procés i al referèndum de l’1-O.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (3), el Tribunal de Comptes (8) i l’Audiència Nacional (9) han enviat a Luxemburg una vintena de qüestions prejudicials que ara el TJUE pot optar per fusionar. Experts entrevistats per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) avisen que la decisió trigarà mesos, ja que és una qüestió políticament “sensible” i jurídicament gairebé inèdita que, a més, serà un precedent per a futurs lleis d’amnistia que s’aprovin a la Unió Europea.
Henri de Waele, professor de dret europeu de la Universitat d’Anvers, assegura que les amnisties són un afer “especial” i “sensible” per moltes raons. En primer lloc, perquè ara el TJUE, i més endavant potser també el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), s’hauran de ficar en un “afer domèstic” d’un estat membre, cosa que sempre genera reticències a Brussel·les. A més, hi ha molt pocs precedents d’amnisties que hagin passat pel TJUE perquè són un afer estatal i el dret penal de la UE és “relativament recent”, diu el professor. El professor de dret constitucional de la Universitat de Maastrich Sascha Hardt avisa que el TJUE no s’ha pronunciat mai sobre la compatibilitat d’una amnistia amb el dret de la UE: “Van esquivar aquesta pregunta”.
El Procés, un afer recurrent a Luxemburg
El Procés no és una carpeta nova per al tribunal de Luxemburg. Fins ara, el TJUE ja s’ha pronunciat sobre els intents d’extradició d’Espanya contra Carles Puigdemont i la resta d’exiliats i sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat quan era a la presó. La llei d’amnistia és un nou repte. S’ha de dir, però, que el TJUE té sobre la taula una vintena de qüestions prejudicials, que són un recurs que tenen els tribunals de cada estat per consultar a Luxemburg si una norma s’ajusta a la legislació europea. El Tribunal Suprem és l’únic que de moment no ha optat per demanar qüestions prejudicials, tot i que ha amenaçat de fer-ho si el Tribunal Constitucional amnistia la malversació.
I precisament la malversació juga un paper molt important en les prejudicials. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per exemple, va enviar una prejudicial a l’estiu pel cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, acusats de desobediència, prevaricació i malversació. El TSJC admet que “cap de les acusacions ha plantejat com a tesi acusatòria que els acusats s’haguessin beneficiat personalment” durant la presumpta malversació de fons, però vol que sigui el TJUE qui examini si hi pot haver alguna vincles amb els interesses financers de la UE perquè considera que és un concepte massa “ampli”.
Per això, el TJSC pregunta a Luxemburg si “desviar fons públics propis del pressupost d’una comunitat autònoma d’un estat membre en l’intent, declarat il·lícit, d’aconseguir” la secessió posa en risc “la integritat territorial de la UE i conseqüentment també els seus els pressupostos anuals”. També vol saber si amnistiar persones que han utilitzat fons públics per a “activitats declarades il·lícites” suposa un risc “risc sistèmic d’impunitat”. El Tribunal de Comptes ha plantejat un dubte similar. “És poc probable que el tribunal obri la capsa de Pandora revisant la llei com si es tractés d’un intent d’amnistiar la malversació en general”, opina Hardt.
El terrorisme, l’altre gran dubte
La segona línia de preguntes que els tribunals espanyols han enviat a Luxemburg és sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb les lleis antiterroristes de la UE. La llei pactada pel PSOE amb els independentistes catalans deixa clar que queden fora de l’amnistia els actes de terrorisme definits per la directiva europea sobre la matèria, però que, alhora, “hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans”, en especial morts o tortures. L’Audiència Nacional, arran del cas contra els CDR de l’operació ‘Judas’, ha preguntat al TJUE si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no “greus violacions de drets humans”.
