• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Joan Amades va recollir un refrany que diu “els dimarts no agafis vaixell, no prenguis estat ni donis consell”. Però la cultura de la política i la justícia no fa cas de la cultura popular. Així ho apunta, la decisió obligada del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) d’iniciar aquest dimarts el desmuntatge de les pintures profanes del monestir de Sixena. Una feina que executa una empresa de Coslada, (Madrid), SIT Proyectos, Diseño y Conservación, seguint els criteris de solvència tècnica del projecte elaborat pel mateix museu. De fet, les pintures profanes són aquells amb les quals, des del minut zero, el MNAC no ha posat cap mena de problema per al seu trasllat, perquè no hi ha un risc evident de destrucció o deteriorament, a diferència de les de temàtica religiosa.

L’empresa ha anat per feina. Al capdavall, segons fonts del Museu, l’estructura horitzontal de les obres, així com la seva disposició, faciliten moltíssim les tasques de desinstal·lació. Així, aquest migdia els tècnics han completat la desinstal·lació i baixada dels vuit plafons que integren el conjunt. Ara les obres romandran en una sala especialment condicionada per dur a terme els treballs necessaris previs al seu trasllat. S’ha començat a pesar i mesurar cadascun dels plafons. A partir d’aquestes mesures i dades, s’adoptaran les decisions tècniques precises per fabricar les caixes a mida. Aquesta tarda, els tècnics continuaran preparant el trasllat.

Una de les pintures profanes de SIxena, la Dama i el Lleó, que avui s'ha desinstal·lat per enviar cap al monestir, amb el recordatori del MNAC que esperen que l'Aragó les tracti igual de bé/MNAC
Una de les pintures profanes de SIxena, la Dama i el Lleó, que avui s’ha desinstal·lat per enviar cap al monestir, amb el recordatori del MNAC que esperen que l’Aragó les tracti igual de bé/MNAC

Una clara indirecta a l’Aragó

Per la seva banda, el MNAC aprofita per recordar que les pintures profanes van ser arrencades l’any 1960, sota la tutela de la Direcció General de Belles Arts i traslladades al Museu. Des de 1995, s’exposen a la sala 17 de la col·lecció d’Art Medieval del Museu. Els vuit plafons estan instal·lats sobre suports dissenyats específicament per a aquest conjunt, que “n’han garantit la correcta exhibició i conservació durant les darreres dècades”.

“El Museu no s’ha limitat a conservar aquestes pintures: n’ha garantit l’accessibilitat universal, de manera que han pogut ser visitades per milions de persones, i n’ha promogut i impulsat activament l’estudi i la difusió a escala internacional, afavorint la participació d’especialistes procedents de l’àmbit acadèmic d’arreu del món i facilitant-ne la presència en importants fòrums de debat i coneixement”, remarca la institució, una referència velada al que esperen que faci l’Aragó amb les pintures que fins ara delectaven el més d’un milió de visitants que passen pel MNAC cada any.

Comparteix

Icona de pantalla completa