• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Deu anys d’instrucció, una munió d’entrades i escorcolls, uns estranyíssims confidents, un grapat d’atestats de la Guàrdia Civil i un número ingent de clonats per acabar absolutament destrossats en una sola ronda de preguntes d’un estol d’advocats que s’han preparat molt més el judici que no pas la conxorxa entre el ministeri fiscal i la Guàrdia Civil. La sessió d’aquest dijous, la segona, del cas 3%, peça d’Infraestructures, en va ser el paradigma. Fins i tot, el president del Tribunal, Joaquín Hervás Ortiz i el seus companys de toga, es van plegar de braços i es miraven els interrogatoris amb aquell posat del qui de cop mira la tele, s’enganxa a una pel·lícula i fa callar el seu voltant.

Tant és així que va acabar la sessió a preu fet, tallant preguntes i garbellant les preguntes i el seu objectiu per separar la carn de l’ós. Al capdavall, el magistrat ja ha deixat prou clar en les seves emboscades a les parts i als testimonis que qui valora, argumenta i comprova la prova és el tribunal. Com avís va convidar a renunciar testimonis, i quan el president del tribunal convida, no es pot rebutjar. Comptat i debatut, ja s’han renunciat a quatre testimonis de la Guàrdia Civil.

Els magistrats del Tribunal del 3% amb els braços plegats i parant l'orella als interessants interrogatoris/QSAI
Els magistrats del Tribunal del 3% amb els braços plegats i parant l’orella als interessants interrogatoris/QSAI

Forats clamorosos a la investigació

El protagonista del dia va ser el guàrdia civil que va coordinar la investigació i que havia quedat a mitges la primera jornada. El TIP L18420D que va insistir a preguntes del ministeri fiscal, en l’existència del càrtel Núria Bofill a través de la qual diverses enginyeries pactaven concórrer a concursos i aconseguien adjudicacions amb connivència de Gestió d’Infraestructures, SA (GISA) i, posteriorment, Infraestructures, quan estaven sota direcció de Josep Lluís Quer i Josep Antoni Rosell. La tesi bàsica dels investigadors i l’acusació és que pactaven els preus a la baixa perquè així el que manava l’adjudicació era la part tècnica que era més subjectiva.

Un mètode enrevessat que fins i tot el president del Tribunal va aturar l’interrogatori per aclarir exactament com sospita la Guàrdia Civil que manipulaven les adjudicacions. De fet, el magistrat va formular un petit interrogatori davant la mirada sobtada i permissiva de la fiscal del cas, Virna Alonso Fernández. Al capdavall, a la fiscal que porta el cas li ha vingut el paquet per part del binomi Fernando Bermejo i José Grinda que van iniciar-lo. Després de l’interrogatori del ministeri públic, ha estat el torn de les defenses que van anar a desballestar la tesi incriminatòria i el contingut dels indicis aportats en els atestats evidenciant les errades clamoroses i dades misterioses dels documents claus adduïts al sumari, interpretacions més que subjectives, manca de diligències d’investigació per completar les seves conclusions i sobretot, destruir la pràctica habitual de molts investigadors de voler vendre baldes a cal ferrer.

Els mails presumiblement modificats aportats per l'acusació i que la defensa ha destapat deixant en evidència una de les principals proves de l'acusació del cas 3% Infraestructures/QS
Els mails presumiblement modificats aportats per l’acusació i que la defensa ha destapat deixant en evidència una de les principals proves de l’acusació del cas 3% Infraestructures/QS

Uns mails que no poden ser

El primer a interrogar va ser Josep Riba, l’advocat de Josep Lluís Quer. Amb el seu estil habitual, molt semblant al famós tinent Colombo, amb bona cara, to de semblança inofensiu però amb un timbre que recorda a Rick Astley i amb molta serenor, va encetar les seves preguntes sobre la importància dels mails que han servit per bastir l’acusació. Un cop l’agent va reblar la gran importància dels correus, Riba, mantenint la calma i fent petits glops d’aigua, va treure l’artilleria, de manera silenciosa però extraordinàriament punyent. El Guàrdia Civil va admetre que la informació la van treure d’un disc dur que “va portar Joan Jaume Homs” al Jutjat d’Instrucció del Vendrell que investigava el cas el 13 de juny de 2017. L’agent va reconèixer que no sabia d’on l’havia tret i que en cap cas, podia afirmar que la informació que va poder utilitzar provenia de l’ordinador personal de Quer. “No li vam preguntar d’on provenia ni d’on el va treure el disc dur”, va dir resignat el testimoni. El silenci es va fer notar a la funcional sala de vistes de San Fernando de Henares.

Després d’una pausa dramàtica, Riba va continuar l’interrogatori repassant els mails. La sorpresa va ser en el primer que era un correu de l’any 2008 electrònic amb l’adreça @gisa.cat a nom de Quer, però Quer no es va integrar a Gisa fins al 2011. El segon mail, exactament igual amb el nom secanell@gisa.cat, quan Josep Secanell, un dels 17 acusats, que mai no ha prestat serveix a Gisa. Exactament igual, pel cas d’Albert Palou, que apareix un mail al seu nom, quan mai ha treballat per a l’empresa pública. La resposta de Guàrdia Civil, després d’empassar saliva, va ser “no sé a què respon”, “no tinc cap explicació”. Ras i curt, l’arquitecte universal de la investigació va trobar “inexplicable” aquestes adreces electròniques d’una empresa quan encara els titulars no hi treballaven.

Un dels mails mostrats per Olga Arderiu sobre el seu client de l'any 2013 que el Guàrdia Civil interpretava que era del 2011 perquè en el text s'hi feia referència a l'any/QS
Un dels mails mostrats per Olga Arderiu sobre el seu client de l’any 2013 que el Guàrdia Civil interpretava que era del 2011 perquè en el text s’hi feia referència a l’any/QS

“Vostè no està aquí per dir probablement”

Amb aquest preàmbul va prosseguir l’interrogatori sobre la venda de la participació de Quer sobre l’empresa Auding on treballava abans de passar a dirigir l’entitat pública. El lletrat li va preguntar quin motiu donava per considerar un indici delictiu. La contesta va començar amb un “probablement”. A partir d’aquest adverbi, el president del tribunal va saltar com una molla: “Vostè està aquí per explicar el que ha vist o ha sentit, no per dir probablement, dir probablement és no saber-ho”. El silenci a sala es va poder tallar amb un ganivet. A continuació, li va inquirir per la composició del “càrtel Núria Bofill”, és a dir, el grup de correus amb què suposadament es repartien les adjudicacions, que depèn de l’època era 92, 95 o 114.

En aquest sentit, el lletrat li va demanar si es van comprovar si totes les empreses havien aconseguit una licitació. La resposta també fou negativa. Tampoc havien comprovat si les altres administracions atorgaven el 30% de la valoració a l’oferta econòmica i el 70% de la tècnica, com feia GISA i la majoria d’entitats públiques que contractaven. Un sistema que les defenses van recordar que utilitzaven generalment totes les administracions. També va haver d’admetre que en les nou adjudicacions amb què han construït l’acusació no hi va participar Quer. Per la seva banda, Olga Arderiu, la lletrada de l’altre principal coacusat, Josep Antoni Rosell, també es va divertir amb els mails. De fet, el principal correu incriminatori aportat per un tal Infraworker -un denunciant anònim- que van treure d’un “maletí” que va aportar Joan Josep Homs. Un mail que la Guàrdia Civil interpretava que era del 2011 quan era del 2013 i només en el text del correu es feia una referència a l’any 2011.

Arderiu va continuar collant sobre les diligències que havien portat a terme els investigadors per tal de donar cobertura a la seva tesi més enllà dels mails d’origen dubtós. La resposta del coordinador de la investigació es va limitar a admetre que no van analitzar les auditories internes, que no van repassar els gairebé cent mails de la cadena on es podia constatar la funcionalitat informativa de les enginyeries o la feina que feien els tècnics per entendre les condicions de la licitació o com van passar per alt els avisos i les recomanacions dels consultors i els auditors interns. “No ho recordo”, “no ho reconec”, “podria ser” o “no ho sé” van ser les respostes de manual fins que Arderiu va concloure a tall d’advertència al tribunal: “Han tret conclusions sense estudiar el material que tenien”. Només va faltar el lletrat Juan Carlos Alferez, defensor de Francisco Javier Minguillon, directiu de la consultora Ayesa, que li va mostrar que fins i tot, el Col·legi d’Advocats de Barcelona estava a la cadena de correus. Un detall gens menor per acreditar que l’objectiu del grup no era desfalcar l’Administració pública.

Un dels gràfics exposats en la vista sobre les reunions dels acusats amb què la Guàrdia Civil apunta que pactaven adjudicacions però que les defenses han desmuntat en el cas3%/QS
Un dels gràfics exposats en la vista sobre les reunions dels acusats amb què la Guàrdia Civil apunta que pactaven adjudicacions però que les defenses han desmuntat en el cas3%/QS

Dos guàrdies civils més

Acabada la declaració del coordinador de la investigació, es va enfilar a l’estrada el guàrdia civil G04797R que només començar ja va rebre per part del tribunal que li va prohibir barrejar el cas amb el del 3% sobre finançament irregular de CDC. També li va tornar a recordar que no utilitzés l’adjectiu “rellevant” per a fets, perquè això és funció del tribunal i que no li parlés “d’indicis” sinó de “dades”. L’agent va exposar els gràfics dels seus atestats on recollia reunions de directius d’enginyeries que relacionava amb donacions a la Fundació de CDC, la Catdem, i les adjudicacions.

Però amb l’arribada del torn de les defenses, la fiabilitat de l’investigador es va debilitar. A preguntes de Riba no va poder concretar cap contingut de les converses, ni si els directius de les enginyeries tenien altres licitacions en marxa. “No ho sabem”, va assenyalar. Només va poder certificar el suposat contingut d’una reunió perquè van trobar una anotació en una agenda -trobada al disc dur de dubtós origen- on participava el president d’Asinca, la patronal de les enginyeries, Narcís Arderiu, on es llegia 8 contractes d’infraestructures que s’havien d’adjudicar amb empreses amb “NIF català”. Sense cap més concreció. Les defenses van topar amb una via d’aigua i va aprofitar per buidar l’acusació obligant el policia a admetre que les enginyeries tenien altres adjudicacions podien tenir altres contractacions amb altres adjudicacions.

La fiscal del cas 3% Infraestructures, Virma Alonso Fernández, en un moment dels seus interrogatoris coartats pel president del Tribunal/QSIA
La fiscal del cas 3% Infraestructures, Virma Alonso Fernández, en un moment dels seus interrogatoris coartats pel president del Tribunal/QSIA

Barrejar alls i cebes

El darrer guàrdia civil, E66991N, va ser l’encarregat de calcular el perjudici econòmic del càrtel. Ras i curt, el seu atestat informava que el perjudici patrimonial dels 9 expedients investigats en una forquilla d’entre 494.000 euros i més d’1,1 milions d’euros. La diferència entre l’import inicial licitat i el finalment adjudicat era d’uns 500.000 euros, un 8,85% de diferència. Les defenses també van fer l’agost repassant els contractes amb què, segons la informació que han estudiat, barrejava alls i cebes.

És a dir, que l’estudi comparatiu de contractes de GISA amb Foment, Adif o AENA confonia tipus de contracte i que el càlcul del perjudici utilitzava els preus d’adjudicació en lloc dels imports finalment executats o cobrats. A més, li van retreure que no va no analitzar les ofertes fetes per empreses que no estaven al càrtel. Una manca de comparativa que el president del Tribunal ha fet saber que havia entès la pregunta i la seva intenció. Dilluns testificaran dos guàrdies civils més que han de defensar l’origen del disc dur i la cadena de custòdia. El judici ha començat bé per a les defenses.

Comparteix

Icona de pantalla completa