• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Primera jornada del primer judici del cas 3%, el d’Infraestructures.cat, sobre la presumpta trama de concert per concórrer a adjudicacions públiques en diferents institucions de Catalunya a través del que la fiscalia anomena “càrtel Núria Bofill”. I, com que tal com assegura la dita, més val perdre cent amos que un costum, el judici no ha complert el programa del primer dia, i ha deixat el primer testimoni a mitges, encara en el torn de preguntes de la fiscal. Tot i això, la vista oral d’aquest dimecres ha esbossat com es desenvoluparia un judici que és una macrocausa amb 17 acusats: deu anys després d’iniciar la instrucció, ha obligat a renunciar a testimonis importants per a la defensa al·legant “qüestions d’edat”.

De fet, un dels protagonistes de la jornada ha estat el president del tribunal, el magistrat José Joaquín Hervás, que amb una semblança extraordinària amb l’actor Stanley Tucci, ha deixat clares les regles del joc i ha demanat a les parts col·laboració en la pràctica de la prova. Per exemple, ha pregat que la documental “no es doni per reproduïda” i es concreti cada document. Amb una paraula ràpida i efectiva ha fet dissabte amb les qüestions prèvies i ha creat un clima d’anar per feina a la funcional sala de vistes de la seu de San Fernando de Henares de l’Audiència Nacional. La voluntat és complir els terminis i fugir dels estirabots i de les proves forçades.

Després de deliberar i resoldre les qüestions preliminars exposades pel ministeri públic i les defenses, ha fet seure el primer testimoni de l’acusació. En concret, un dels principals investigadors de la Guàrdia Civil i signant de la majoria dels atestats del sumari. A la primera resposta a preguntes de la fiscalia, no se n’ha pogut estar i ha brandat el nom de CDC com a origen del cas. De fet, l’escorcoll de la seu de CDC, a parer de l’agent, va ser l’embrió d’una trama de repartiment de concursos públics on els principals implicats s’enfronten a peticions de pena de 8 anys i 9 mesos de presó.

El magistrat José Joaquín Hervás que presideix el tribunal del primer judici del 3% i que ha posat deures a les parts per agilitzar el judici/QS
El magistrat José Joaquín Hervás que presideix el tribunal del primer judici del 3% i que ha posat deures a les parts per agilitzar el judici/QS

Qüestions prèvies

La primera part de la vista ha servit per exposar les qüestions prèvies. La fiscal del cas ha demanat posat ordre a la prova documental i a detallar la renúncia del testimoni de quatre guàrdies civils. Pel que fa a les defenses, han mossegat una mica més i han deixat entreveure l’estratègia que seguiran en la vista oral. Ha obert foc el lletrat Josep Riba, advocat d’un dels dos principals inculpats, Josep Lluís Quer, que ha posat en dubte la competència de l’Audiència Nacional en el cas. Un argument repetit per la majoria dels lletrats defensors i que es repeteix en la majoria de judicis de delictes de corrupció en un tribunal especialitzat però que sempre desperta el debat de la seva competència material i, sobretot, territorial.

Per altra banda, Riba ha aportat una sèrie d’escriptures que van servir als investigadors per intentar demostrar el seu enriquiment patrimonial. Com a advocat minimalista, ha fet saber al tribunal que les escriptures són anteriors al fet que fos nomenat president Gestió d’Infraestructures (Gisa), tot i que les va registrar mentre era en el càrrec. També ha demanat aportar una petició a una prestigiosa consultora per preparar l’acomiadament de Josep Antoni Rosell, un altre dels implicats, defensat per Olga Arderiu. Tot plegat per demostrar que en cap cas tenien la connivència que l’instructor del cas, el magistrat José De la Mata, va intentar acreditar de manera incriminatòria.

Pel que fa al lletrat de Josep Narcís Arderiu, a qui també li reclamen 8 anys i 9 mesos de presó, Miguel Ángel Muñoz, ha estat el més vehement negant cap mena d’implicació del seu client en la suposada trama. Ben mirat, l’advocat tenia les cartes ben preparades perquè ha fet saber al tribunal que el seu client no va participar en cap dels nou expedients que integren la causa i que han servit per bastir la tesi del virtual “càrtel”. Per a l’advocat, Arderiu és víctima de la fórmula “tots al camió” pel simple fet que era el president institucional i no remunerat d’ASINCA, l’associació on es federaven les consultores i enginyeries que formaven el “pacte col·lusori Núria Bofill”. Així mateix, ha argumentat la prescripció del cas per al seu client així com la vulneració de drets per un dels escorcolls de la causa.

“Som competents”

La sala s’ha retirat a deliberar i ha tornat a entrar a la sala de vistes per reivindicar la seva competència sobre el cas. El magistrat Hervás ha contextualitzat que la peça del cas 3% que es jutja no apareix com un bolet sinó que comparteix instrucció i acusats amb la causa gran, el sumari 14/2018, sobre el 3% i el finançament irregular de CDC. Així, ha recordat que dos dels principals acusats -Quer i Rosell- són en el cas Infraestructures, on hi ha 217 encartats, i a la causa del 3% de CDC, on es compten 30 acusats.

Per tant, el tribunal veu una connexió clara entre les dues causes i considera que, si en la causa gran la competència es va acceptar, en aquesta, també. “Els fets estan interrelacionats”, ha exclamat. D’aquesta manera, ha recordat que després de la “llarga instrucció i llarga espera per a la celebració del judici” la manca de competència hauria de ser “patent” per no fer-se la vista. Pel que fa a la prescripció, com que no s’havia al·legat en l’escrit de defensa, els magistrats, de moment no l’accepten, “sens perjudici” que un cop hagin estudiat en detall la causa, l’apliquin. Però ara com ara, no veuen la prescripció de manera “patent i clara”. En la mateixa línia s’han expressat amb la vulneració de drets dels escorcolls, tot dependrà de l’evolució de la pràctica de la prova.

El guàrdia civil, CDC i uns maletins

El primer testimoni que s’ha enfilat a l’estrada ha estat el guàrdia civil L18420D. Un home circumspecte amb una carpeta d’escai ben farcida, però no li ha fet pas cap falta consultar cap nota. Amb corbata, amb clenxa perfilada i en posició d’en guàrdia, ha començat a relatar el contingut dels atestats que ha signat des de l’any 2016 com a coordinador de la investigació. Segons ha relatat, seguint un dels informes principals –l’ofici 10.444, de 17 de setembre de 2018– en un dels escorcolls a la seu de l’extingida CDC al carrer Còrsega, van trobar al despatx del gerent, Andreu Viloca, tres anuncis impresos de licitació que tenien correspondència amb dos expedients d’adjudicació que van obtenir una UTE formada per GPO i Audin. Eren licitacions sobre la carretera C-66, una altra sobre una línia de FGC d’Anoia-Llobregat i una de l’empresa Eurocatalana.

Els agents van considerar que la troballa no era coherent amb les funcions de Viloca i van començar a estirar el fil. Però la clau de volta va ser el 21 d’octubre de 2015, quan van detenir Josep Antoni Rosell. Va ser aleshores quan una persona -Vicente Campanals- es va presentar a la comandància de l’institut armat amb una caixa forta i quatre maletins, on suposadament hi havia documents que li havia confiat Rosell. En un dels maletins van trobar uns mails impresos de denúncies d’un tal Infraworker dirigits a diferents institucions alertant de possibles pactes per a les adjudicacions. La Guàrdia Civil va començar una línia de perquisicions i va topar amb empreses que sempre obtenien licitacions i amb indicis que apuntaven a pactes, com ara la sobreponderació dels criteris tècnics, i van concloure que es coordinava que les baixes econòmiques se situessin en un marge molt restringit, cosa que alterava el càlcul de la mitjana de la licitació i podia forçar l’exclusió per baixa temerària de les empreses competidores alienes al pacte, normalment entre el 8,5 i el 9%.

Un dels mails de la suposada trama del 3% d?infraestructures on s'alerta que hi ha empreses desconegudes que poden ser agressives i trencar el pacte/QS
Un dels mails de la suposada trama del 3% d?infraestructures on s’alerta que hi ha empreses desconegudes que poden ser agressives i trencar el pacte/QS

“Es presenten empreses desconegudes i seran agressives”

Un cop contextualitzat l’origen de la investigació i les primeres pistes, el guàrdia civil ha començat a desgranar els seus atestats així com els mails que van confiscar i que van permetre bastir la tesi incriminatòria. Era la cadena de correus que partien de l’adreça de hotmail o gmail Núria Bofill, una persona fictícia, i que es gestionava a través d’ASINCA. El mail servia per pactar les ofertes, fer les convocatòries, comunicacions i gestió d’incidències relacionades amb el pacte col·lusori i només hi tenien accés les persones prèviament involucrades en la trama.

El truc era que les empreses del suposat càrtel presentaven les ofertes amb preus similars, per això les licitacions depenien de l’avaluació tècnica, molt més subjectiva, i aquí era on es feia l’adjudicació pactada, en connivència amb els directius de GISA. Els correus definien un protocol per donar explicacions o demanar excuses quan algun membre del pacte no s’ajustava als percentatges pactats i corria el risc d’adjudicar-se un contracte quan no li corresponia. La fiscalia i el Guàrdia Civil han mostrat mails on es delatava pretesament aquest sistema. Un dels quals, força cridaner, ja que alertava del fet que altres empreses que desconeixien es presentaven a la licitació i s’havia d’anar amb cura perquè “serien agressives”. El testimoni s’ha quedat a mitges i sembla que en tindrà per estona, tot i els avisos del president del tribunal per centrar més la pilota en els mails que siguin rellevants per a l’acusació. El judici tot just comença.

Comparteix

Icona de pantalla completa