És la derivada sud de l’anomenat cas 3%, és a dir, el sumari general contra el cobrament de comissions d’obra pública i concessions públiques a Catalunya. Una macrocausa contra la corrupció que va instruir l’ex titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5, José de la Mata, abans del seu canvi de destí i de l’arribada de Santiago Pedraz, que el va cloure i el va enviar a judici. És la peça separada batejada com a “càrtel Núria Bofill”. És a dir, un càrtel col·lusori entre empreses d’enginyeria per pactar preus i concessions en diverses licitacions públiques a Catalunya.
El judici arriba a l’Audiència Nacional deu anys després de la investigació que va iniciar l’any 2017 el Jutjat d’Instrucció número 1 del Vendrell per diversos contractes de l’empresa pública Infraestructures, sobretot amb empreses d’enginyeria, entre el 2008 i el 2015. Comptat i debatut, una peça separada del cas 3% amb 17 acusats pels delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, tràfic d’influències i malversació de cabals públics. Tot al voltant de societats de l’entorn de l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (ASINCA). Un cas que va néixer arran d’una denúncia a diversos organismes de fiscalització pública d’una persona que, amb el pseudònim d’Infraworker, informava de diverses irregularitats en les concessions d’obres públiques.
Entre els principals acusats s’hi compten dos ex alts càrrecs dels governs de CiU, Josep Lluís Quer, expresident de l’empresa publica Gestió d’Infraestructures (Gisa), i Josep Antoni Rosell, director general de Gisa durant la conversió a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya. Fiscalia Anticorrupció demana per a Quer i Rosell 8 anys i 9 mesos de presó per organització criminal (6 anys de presó més inhabilitació), un delicte continuat de frau en l’administració pública (2 anys i 9 mesos de presó més inhabilitació) i prevaricació (9 anys d’inhabilitació per a càrrec públic). En el paquet de peticions de pena, el ministeri públic inclou Josep Arderiu i Tomàs Blay, expresident i exgerent de Gisa respectivament, per a qui demana la mateixa pena per la seva relació amb ASINCA. Com a cooperadors, el ministeri públic inclou, Josep Secanell, Albert Palou, Pere Roda; Joan Antoni Domingo; Maria Loreto Casas; Àngel Manuel Ares; Álvaro Palao; Ramón Rabell; Xavier Montobbio; Jaime Llongueras; Carles López; Albert Casajuana i Xavier Minguillon.

Un “càrtel” d’obra pública
La tesi de l’acusació, que va acceptar el jutge instructor, és que al voltant d’ASINCA un grup d’empreses van configurar, durant els anys 2008-2015, un càrtel col·lusori que van anomenar Núria Bofill amb la finalitat de pactar els preus que utilitzarien en les seves ofertes als concursos públics convocats per determinades administracions i empreses públiques. Per dur-ho a terme, i sempre seguint amb el relat acusatori del magistrat i de la fiscalia, els integrants del pacte col·lusori van acordar durant anys les normes o directrius que havien de seguir quan es presentessin a les licitacions de determinades administracions. L’objectiu no era cap més que evitar la lliure competència i d’aquesta manera obtenir un contracte més avantatjós que el que haurien aconseguit en condicions d’igualtat, és a dir, si cadascuna de les empreses hagués preparat la seva oferta de manera totalment independent.
Per tant, la conclusió és que Núria Bofill era un càrtel que “anul·lava la competència de les empreses que no en formaven part i es va estendre a diversos organismes públics”. Si en un principi només afectava Gisa i REGSA, va arribar a Gisa (Obra Civil, Edificació i Medi Ambient), Regs de Catalunya S.A. (Regsa), Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Aigües del Ter Llobregat (ATLL), Ajuntament de Barcelona, Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Túnels i Accessos de Barcelona S.A.C. (Tabasa), Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) i el Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils de la Generalitat. Segons els números de la fiscalia i l’instructor, hauria aconseguit “repartir-se i fixar indirectament els preus” mitjançant “l’establiment o la concertació de preus idèntics o molt similars, amb l’objectiu d’anul·lar la competència de les empreses que no formaven part del pacte”. Una concertació que comportava “l’alteració dels imports desemborsats per l’administració pública pels projectes d’obra pública als que es presentaven les empreses tot perjudicant les arques públiques”.
Per a l’acusació, l’entramat suposava “una estructura estable, permanent i sostinguda en el temps, amb un patró de funcionament acuradament planificat i implementat pels acusats”. L’objectiu d’aquesta organització -que la instrucció la titlla de criminal- era “dirigir l’adjudicació de contractes públics en benefici d’una sèrie d’empreses de la seva confiança, amb les quals havien assolit un pacte col·lusori per defraudar l’administració pública”. Estirant el fil de la investigació, sobretot, entre les comunicacions pel mail dels participants en Núria Bofill, els investigadors van deduir que fins i tot s’havien pactat les rebaixes de les ofertes que es presentaven (només un 9%) per tal que no s’evidenciés el que es coneix com a “oferta temerària” i es veiés el llautó dels pactes. En total, la fiscalia calcula que hi ha nou expedients de contractacions públiques que es van adjudicar a través d’aquest sistema il·lícit per un total de 5.585.325 euros.

