Al titular de l’actual Tribunal Central d’Instància Plaça 5 d’Instrucció –antic Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional–, Santiago Pedraz, no li han tremolat les cames i, finalment, ha acordat arxivar una de les causes que flotaven pel seu despatx des de l’any 2023, el sumari del cas Ambulàncies. És l’afer que investigava presumptes irregularitats en l’adjudicació de l’any 2014 de la gestió dels serveis de transport sanitari urgent i no urgent a Catalunya, per al període de l’any 2015 al 2021.
En una contundent interlocutòria de catorze pàgines, a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat recull la proposta de tancar i arxivar la instrucció que li havia fet la Fiscalia Anticorrupció. Pedraz és concloent: “Després de tres anys d’investigació no resulta degudament justificat la perpetració de cap delicte”. La instrucció se seguia pels delictes de suborn i prevaricació administrativa i hi havia una munió d’empreses, societats i persones imputades, entre els que s’hi comptaven l’exconseller de Salut Boi Ruiz o qui va ser mà dreta del president Artur Mas, David Madí, així com l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara.
No s’ha acreditat cap delicte
El magistrat explica fil per randa la instrucció i afirma que “no ha quedat acreditat ni el concert previ, ni la resolució arbitrària per a la concessió de l’adjudicació, elements necessaris per al delicte de prevaricació”. De fet, Pedraz emfatitza que la concessió va ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i pel Tribunal de Comptes, en sengles procediments instats per empreses que havien participat en el concurs.
“Tampoc ha quedat acreditada cap mena de contraprestació o oferta als funcionaris públics i autoritats encarregades d’elaborar el plec de condicions i l’adjudicació del contracte, ni la contraprestació oferta, sol·licitada o rebuda pels intermediaris de la mateixa”, escriu el magistrat. En la mateixa línia, el jutge indica que cap indici apunta que “els responsables del concurs haguessin dut a terme actuacions doloses amb consciència i voluntat d’alterar el procediment administratiu per fer l’acte en benefici d’una persona i amb un perjudici evident als interessos públics”.
De fet, el magistrat ho redueix a “meres irregularitats administratives esmenables, o no, per actes administratius complementaris o d’esmena o fins i tot d’anul·lació dels actes administratius, sense que aquests actes tinguin una gravetat i rellevància que comporti una clara injustícia del mateix sabent que ho és i sense cap perjudici de l’administració pública”. Interpretar que aquestes irregularitats són un delicte seria una “criminalització del dret administratiu”, segons el jutge.
