Jornada 29 del judici del cas Mito. Un matí important en la foto finish de la vista oral d’una macrocacusa que se segueix a la secció tercera de l’Audiència Nacional sobre narcotràfic, narcotransport i blanqueig de l’organització que suposadament liderava José Ramon Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Un cas en què també està processat Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili Carles Puigdemont. Precisament, ha estat el seu advocat, Eduardo Garcia Peña, un dels protagonistes del dia perquè ha informat a la sala de les seves conclusions amb les quals demana l’absolució del seu client davant una petició de pena de 9 anys i 9 mesos de presó.
Garcia Peña ha estat fidel al seu estil, sense llegir -tal com s’han de fer els informes- de paraula plàstica, breu i directa per definir i descriure no només les falles de la instrucció, o la inculpació del seu client arran de la declaració d’un altre imputat a canvi de la seva sortida de la presó, sinó que ha descartat que la relació de Boye amb alguns dels processats en aquest cas no és cap conducta penal ni es pot encabir en cap delicte. Amb una locució brillant, que ha generat les felicitacions dels seus companys de toga. El guió ha estat relativament senzill d’entendre, esbudellar l’acusació del fiscal, la instrucció i l’actuació de la policia amb els fets que s’han pogut provar a la sala i els documents del sumari. De fet, ho ha sintetitzat en un “castell de cinc cartes que han caigut durant el judici”.
El lletrat s’ha dirigit al tribunal amb desimboltura per criticar el paper de la magistrada instructora, Maria Tardón, de la seva secretària judicial, de la inspectora 127.263 i el ministeri públic per haver permès els abusos contra els drets de defensa del seu client. Ha demanat sense embuts la nul·litat de la causa contra Boye. Per fer-ho, ha descrit les entrades i escorcolls, la seva justificació, la documentació que va confiscar la policia, i com l’acusació va tenir accés a “l’estratègia de defensa”. “La instructora va esmicolar el dret de defensa”, ha sentenciat amb una duresa que encara s’ha fet sentir més pel silenci gelat de la sala. El dia 19, torn dels darrers informes i de les darreres paraules.
Tres nul·litats
Les interlocutòries d’entrada i escorcoll, els escorcolls i el que es van endur. Aquestes serien les tres nul·litats la base per demanar la nul·litat. L’exposició ha començat advertint al tribunal que, en primer terme, defensaria “nul·litats noves” per diferenciar de les reclamades pels seus companys d’altres encausats per altres delictes. Unes nul·litats que afecten especialment a les entrades i escorcolls que es van dur a terme al despatx i a l’habitatge de Boye. Així ha reclamat la nul·litat de les interlocutòries d’entrada i escorcoll perquè vulneren el dret a la inviolabilitat del domicili, el dret a la intimitat i sobretot, el dret a la tutela judicial efectiva. Tot plegat perquè les resolucions “no tenen la mínima i necessària motivació ateses les particularitats del cas”. “No hi ha cap menció a l’exercici professional que per part de Gonzalo Bolles es feia en aquelles dates al seu despatx professional”, ha insistit. “La motivació i la justificació referida a la condició d’advocat en exercici en aquesta causa de Gonzalo Boye en aquestes dues actuacions és zero; i zero, des de Pitàgores, i si Pitàgores no menteix, és un número absolut, no admet discussió”, ha conclòs.
En aquesta línia, García ha recordat Boye és un advocat, un penalista que quan es va registrar el seu despatx portava la defensa de vuit dels acusats en aquesta causa, un terç de les persones encartades. Tres condicions que les resolucions ni esmentaven. A més, quan es va registrar el domicili no es va tenir present tampoc que, sovint els advocats s’emporten la feina a casa a través del mòbil, l’ordinador o els USB. El lletrat ha aclarit que els advocats no han de tenir una especial protecció, però sí que s’ha de justificar molt bé quan s’escorcolla un despatx amb vuit o nou dels processats en el cas que genera l’escorcoll.
“No és un despatx d’arquitectes o una botiga de discos”, ha comparat per especificar que si no troben “una pistola troben discos o plànols”. En aquest cas, ha emfatitzat que quan es va escorcollar el despatx de Boye i amb “deu policies que seuen davant de tots els ordinadors” van accedir “a una informació, diguem-ne especialment sensible, i protegida pel secret professional”. “Què no és el principi de proporcionalitat aplicat als drets fonamentals quan s’adopten mesures cautelars?”, ha preguntat socràticament. Per respondre’s: “No pot ser igual una interlocutòria per registrar una botiga de discos que per registrar un despatx d’advocats”. Per tant, considera que les diligències d’entrada i escorcoll són nul·les.
Un ofici i una policia
El detall de partida de la segona nul·litat és que va mirar la policia i que es va confiscar en els escorcolls. En aquest sentit, ha posat en relleu l’ofici policial 1061/19 que signa la inspectora 127.263. “Aquest document s’ha de llegir per creure-s’ho”, s’ha exclamat. Un ofici de set pàgines on s’intenta justificar els motius de la sol·licitud d’escorcoll per trobar els expedients del SEPBLAC en tota la seva carrera professional. “Això no és dret penal d’autor, ni és una causa prospectiva!”, ha ironitzat. “Aixequem totes les catifes, perquè en alguna hi haurà alguna cosa que ens pugui servir”, ha comentat. Però, al final, la instructora va subratllar que només podien emportar-se el que es relaciona amb la causa concreta de Boye, els diners confiscats a Barajas el febrer de 2018.
Aquí ha introduït una expressió que el ministeri públic va aportar en el seu informe final, convertint la feina d’advocat per recuperar els diners al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en un “gestor”. La intenció del fiscal era evitar, segons l’advocat, que emportar-se o tafanejar segons quins documents no estaven protegits pel dret de defensa perquès estaven fent no feina d’advocat “sinó tasques de gestoria”. Un fet “palmàriament erroni” perquè el procés del SEPBLAC era judicial i, a més, el despatx portava la defensa de vuit o nou processats. A més, ha afegit un detall que fa el concepte i és que l’ofici 1061/19 de la policia 127.263, que sosté la petició d’escorcoll.
Curiosament, aquest informe té 7 pàgines i està signat per la inspectora 127.263. Un informe que obvia que es va intenar entrar al despatx de Boye onze mesos abans i no va obtenir el permís per manca d’indicis. Finalment, però, gràcies a la declaració de Manuel Puentes Saavedra, es va justificar l’entrada i escorcoll. Tot i això, la policia va negar en el seu testimoni que només tinguessin aquesta declaració per justificar l’entrada. Però tots els paràgrafs de l’ofici esmenten la declaració de Puentes Saavedra, que arran d’aquesta declaració va sortir de la presó.
Què es van emportar?
L’advocat ha ressaltat que es van emportar tots els correus electrònics des del 2010 i el telèfon. “En què pensava la policia quan, interpretant la interlocutòria de la jutgessa, els va dir emportar-se només el que tingui relació amb els fets per remuntar-se fins al 2010?”, s’ha preguntat amb tota la intenció. També ha subratllat que es van emportar els whastapp des del 2008. “Tots els missatges de WhatsApp de Gonzalo Boye amb tots els seus clients des del 2008 i tots els missatges de WhatsApp de Gonzalo Boye amb tots els advocats de causes penals obertes i tancades des del 2008”, ha reblat. “Haver-los mirat, haver-se’ls endut i haver-los utilitzat implica una vulneració del secret professional i del dret de defensa del gestor Gonzalo Boye”, ha retret amb una vehemència controladíssima.
També ha afegit en el paquet el famós document de 15 pàgines amb què els advocats del despatx preparen una virtual defensa contra la declaració incriminatòria de Puentes Saavedra. Així mateix, un document de 55 pàgines que ja van preparar com a advocats de Boye, el mateix Eduardo Garcia i Francisco Andújar. A més, uns whatsapps amb les preguntes que Boye havia remès als advocats per tal de formular-les en la compareixença de Puentes Saavedra. “La instructora, el fiscal i la policia han tingut l’estratègia de defensa des del minut 1”, s’ha queixat. “Ha estat un avantatge insuportable”, ha asseverat. I aquí ha entrat sense embuts contra la instructora. “Que ho faci la policia té un passi… que ho faci la instructora, no!”, ha retret.
“Aquí no hi ha metàstasi processal, hi ha un cadàver en relació amb el procediment de defensa processal: la meva defensa estava morta el dia que Gonzalo Boye va declarar com a investigat i el fiscal i la instructora tenien davant aquests dos informes que, insisteixo, són els únics que es va emportar la policia”, ha resumit. “Jo no sé si de debò anaven buscant les lletres de canvi o els contractes, que per descomptat allà no hi eren, perquè eren al Sepblac”, ha continuat. Per tot, ha exhortat a la sala a “dictar la nul·litat de tot el procediment respecte de Gonzalo Boye”.
