Salten guspires. Aquesta és la reacció primària que ha despertat a l’Aragó la interposició d’una querella de cinc exconsellers de Cultura catalans contra la jutgessa d’Osca que vol forçar el retorn de les pintures murals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) al monestir de Sixena, tot i el perill imminent de destrucció. La querella signada per Lluís Puig, Laura Borràs, Àngels Ponsa, Ferran Mascarell i Joan Manuel Tresserras ha esvalotat un galliner ja prou esverat de mena en un doble sentit.
Per una banda, la reacció política del Govern de l’Aragó que la querella els ha enxampat en la ressaca electoral del passat 8 de febrer, però no per aquest motiu s’ha mostrat menys agressiu amb la iniciativa que titllen “d’inacceptable”. I, per altra costa, un curiós escrit presentat pel lletrat Jorge Español en el seu nom i en representació de l’Ajuntament de Sixena i del seu alcalde. Un escrit registrat davant la sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó (TSJA) contra la iniciativa catalana al·legant “l’indubtable interès” que tenen en l’afer.
Una personació en la qual no només reclamen ser-ne part, sinó la “inadmissió de pla de la querella”. Però l’advocat Español fa una passa més enllà i demana al Tribunal poder reconvenir la querella. Això és, permís, aprofitant la iniciativa dels exconsellers dirigida per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas -amb qui Español sempre ha perdut plets i reclamacions- per querellar-se contra els signants de la querella per injúries i calúmnies. Una proposta que també sol·licita que la posi en marxa el ministeri fiscal a qui lloa com a “pròdig i benefactor” perquè insti testimoni de particulars contra els exconsellers. A més, dona per fet que si les pintures es poden fer malbé “ja hi haurà restauradors” que les arreglin que “per això hi són”.
.
Una reacció processal
La querella que es va presentar públicament el passat 24 de març es dirigeix contra la jutgessa que ha d’executar la sentència que obliga al trasllat de les pintures. La tesi de la querella és que a la vista dels informes i els peritatges presentats la intenció de traslladar les pintures podria comportar un delicte contra el patrimoni. Un delicte, regulat a l’article 321 del Codi Penal que es pot cometre en grau de temptativa, a més de relacionar tota l’operativa de l’executòria amb la prevaricació de l’article 446 del Codi Penal.
La primera reacció jurídica ha estat d’Español presentant un breu però dens escrit de tres pàgines, al que ha tingut accés El Món, amb què demana al tribunal, a més del rebuig de la querella, una petició força peculiar. En concret, una “llicència del tribunal” per tal que l’alcalde i el lletrat es puguin querellar per “suposades injúries i calúmnies contra els exconsellers”.
Bàsicament, l’argument de l’advocat és que tant ell mateix com l’Ajuntament de Vilanova de Sixena “només estan utilitzant el seu dret legítim a demanar i aconseguir l’execució d’una sentència dictada a favor seu”. Fins i tot, utilitza una locució llatina per reforçar el seu argumentari: qui suum just utitur neminem laedit. És a dir, qui utilitza el seu dret no pot fer res de dolent.
Defensa de la jutgessa “sacrificada”
Així mateix, fa una tancada defensa de la tasca de la jutgessa contra qui es dirigeix la querella. L’escrit remarca que la magistrada està complint amb el seu deure d’executar la sentència. De fet, l’advocat del consistori subratlla que la mateixa togada va assegurar que les pintures murals es podien traslladar. Per tant, i torna a recórrer a una llatinada, sententiam tota, litem deffinit, és a dir, la sentència resol el plet totalment. Així, reflexiona que “acusar de prevaricació a una jutgessa que està donant un compliment sacrificat i escrupulós d’una sentència que ja va determinar que les pintures poden ser traslladades és atemptar contra la mateixa essència de l’estat de dret”.
En aquest sentit, aporta diverses sentències del Tribunal Constitucional sobre els paràmetres d’eficàcia que ha de tenir un procés d’execució d’una sentència per garantir el dret a la tutela judicial efectiva. Especialment, destaca la sentència 153/19992 que commina als tribunals a exercitar les execucions amb “prou energia i intensitat per superar els obstacles que es poguessin oposar”. “Difícilment es pot parlar d’un estat de dret quan no es compleixen les sentències i resolucions judicials fermes”.
Així mateix, aprofita l’escrit per advertir que el MNAC no ha presentat cap incident per la impossibilitat d’execució regulat a l’article 701 de la Llei d’Enjudiciament Civil perquè la institució només al·lega que “no pot executar la sentència”. Per l’advocat, la jutgessa “extrema al màxim la diligència” en el compliment de la sentència. Ara bé, l’advocat també admet que es pot “cometre algun dany en el trasllat” però per afrontar aquests problemes ja hi són els “restauradors” per “reparar qualsevol dany que hi pogués haver”.
Tresserras, jutge i part
Un altre dels fonaments de l’escrit és que els cinc exconsellers estarien “fent la feina bruta al MNAC”. És a dir, suplint el que el Museu no va fer en el seu moment per la via civil, i ara ho fa per la via penal. Però l’escrit d’Español carrega especialment contra Joan Manuel Tresserras a qui dirigeix un bon gruix de l’artilleria habitual d’aquest advocat. De Tresserras, emfatitza que és membre del patronat del MNAC.
En aquest punt intenta obrir una escletxa i insinuen que el conseller estaria cometent un delicte de l’article 508.1 del Codi Penal. Un delicte que preveu penes de fins a un any de presó a “l’autoritat o funcionari públic que s’atorgui atribucions judicials o impedís executar una resolució judicial dictada per l’autoritat judicial competent”. També inclou que el Jutjat està a punt de nomenar una comissió de pèrits, en la qual el Patronat del MNAC ha decidit refusar a participar-hi.
“Caràcter intimidatori”
Per part del Govern d’Aragó, encara en situació de pròrroga de l’acord entre PP i Vox, la reacció ha estat més política. De fet, va arribar de la mà del titular aragonès com a portaveu de Sixena, el director general de Cultura, Pedro Olloqui, que no va faltar al seu estil habitual d’exabruptes amb evident pudor de catalanofòbia. Olloqui que va advertir que s’havia assabentat per la premsa de la presentació de la querella va assegurar que tenia un “caràcter intimidatori” i era “inacceptable”.
Una acció, que a parer d’Olloqui, traspassa els límits de l’estat de dret i de la política per entrar en un altre àmbit”. Pel director general aragonès, és una manera més d’esperonar “l’ofensiva contra els drets culturals dels aragonesos per part de diferents institucions i àmbits polítics catalans”. “Això ja passa de taca d’oli”, ha advertit Olloqui recordant fins i tot el passat polític com a diputat de Junts de l’advocat Cuevillas.
