Preu per preu, sabates grosses. Això és el que devia pensar la comissió judicial que va escorcollar el despatx de Joan Anton Sánchez Carreté, l’assessor fiscal del president Jordi Pujol que el juliol de 2014 va presentar les liquidacions complementàries a Hisenda pels diners que la família tenia a Andorra. Així ho indica l’acta de l’entrada, escorcoll i decomís de documentació, a la qual ha tingut accés El Món, signada pels agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia habilitats com a policia judicial pel magistrat instructor del cas, el llavors titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional, José de la Mata.
Aquell escorcoll, registrat el 27 d’octubre de 2015, ha estat una de les estrelles de la cinquena jornada del judici, celebrada aquest matí a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. De fet, ha estat en el marc de la declaració de Sánchez Carreté que els advocats de la defensa han desplegat els arguments que ja es van apuntar en l’audiència preliminar de la vista oral sobre la falta de validesa de la interlocutòria que ordenava l’escorcoll de la seu de l’assessoria i del material que s’hi va intervenir. Abans, Carreté ha recordat al ministeri públic, representat per Fernando Bermejo, que la policia va saber que s’emportava més material del que el jutge permetia, que els agents n’eren conscients. Cosa que seria un indici d’investigació prospectiva.
Més informació que l’ordenada
En els interrogatoris s’ha insistit en la manca de justificació de la resolució que permetia l’escorcoll. Per altra banda, han denunciat que l’escorcoll es va fer quan ja s’havia enviat la comissió rogatòria a Andorra arran de la portada d’El Mundo i la declaració de Victoria Álvarez a l’Audiència Nacional, tot i que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat insisteixen en el fet que la clau de volta de la comissió rogatòria va ser la confessió del president Pujol, una confessió on, en cap cas, afirmava que els diners fossin a Andorra i, ni de bon tros, a la Banca Privada d’Andorra (BPA).
Però els lletrats també han emfatitzat que l’escorcoll es va autoritzar tot i que Sánchez Carreté formava part de la defensa de Pujol Ferrusola, amb el benentès que va calcular i presentar les complementàries i que representava la majoria de família davant de l’Agència Tributària per la inspecció fiscal que els van obrir l’agost de 2014 i que encara no s’ha tancat. Però ha estat especialment remarcable el fet que s’ha reconegut que a l’acta de l’escorcoll va quedar palès que la policia s’emportava documentació que no estava autoritzada pel jutge.
Dos USB
En concret, la comissió judicial va confiscar dos llapis de memòria: el DT101, que contenia material i informació sobre part de la família, i el Data Traveler de 128 gigues que recollia informació sobre altres societats, altres membres de la família. Dues memòries que contenien informació financera que els advocats de la família li havien lliurat per mirar si calia corregir les declaracions complementàries atès que només havien tingut uns dies per calcular-les, presentar-les i abonar-les, 14 de juliol de 2014.
La interlocutòria d’entrada i escorcoll, però, deixava ben clar que la comissió judicial només podia confiscar material respecte a Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, així com de tres societats vinculades a la parella: IVISA; PROJEC i ACTIVE. Precisament, part d’aquesta documentació estava en els llapis de memòria, com també n’hi havia d’altres societats i altres membres de la família que quedaven fora de l’ordre del jutge. La comissió judicial va recollir a l’acta l’avís de Sánchez Carreté després de lliurar els llapis de memòria: “Adverteix que hi ha informació relativa a persones físiques i jurídiques alienes a la investigació que no pot ser utilitzada o reproduïda”. La informació va servir posteriorment per perfilar atestats incriminatoris contra altres membres de la família i mirar de trobar proves dels seus fons i propietats. El que les defenses han considerat un “striptease financer” de la família Pujol i consolida la tesi de la investigació prospectiva.
