La titular del Tribunal Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, María Tardón, continua la investigació de la crisi de Ceuta i està decidida a no quedar-se només al soterrani, sinó encara gratar més. Només així s’entén les noves diligències d’investigació que ha acordat aquest dijous. En concret, dos informes dels diferents serveis d’informació policial sobre les comunicacions entorn de l’entrada massiva d’immigrants el passat 30 i 31 de juliol. I, per altra banda, la citació com a investigat, el 18 de novembre, que aleshores era delegat del govern espanyol a la ciutat, Miguel Ángel Pérez Triano, que va dimitir del càrrec.
En una interlocutòria, d’onze pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, Tardón justifica les peticions dels informes per poder continuar les perquisicions, sobretot les que demanda el ministeri fiscal. A més, ja apunta que amb la informació que aportin els analistes del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, es podrà calibrar la “comprensió global” de la causa, per no fer Pasqua abans de Rams i garantir uns mínims indicis per poder investigar qualsevol ingerència d’una potència estrangera.
Dos informes
En primer terme, la magistrada ordena a la Comissaria General d’Informació del CNP per tal que remeti un informe que inclogui totes les “incidències, anàlisis, investigacions i informes d’intel·ligència que constin en relació a les anomalies en les comunicacions operatives que coincideixen amb els fets investigats, des del 28 d’agost fins al 5 d’agost. Totes aquelles que “siguin compatibles amb actuacions coordinades dirigides a torbar la capacitat de comunicació, coordinació o resposta dels serveis públics espanyols”.
Per altra banda, requereix al Centre d’Operacions de Servei de la Guàrdia Civil de Ceuta (COS) per tal que enviï les gravacions de les trucades que va rebre entre les zero hores del 30 de juliol fins a les 12 de la nit del 31 de juliol. Dos atestats que la magistrada considera indispensable per completar totes les línies d’investigació -fins i tot, la de la mà de potències estrangeres- i, sobretot, per “aclarir les anomalies a les comunicacions operatives que coincideixin amb els fets investigats”.
La comunicació, clau
En la resolució, la jutgessa instructora argumenta que l’eficàcia de qualsevol dispositiu o operatiu de seguretat depèn de manera “essencial de la normalitat dels seus sistemes de comunicació, coordinació i transmissió d’informació”. “Per això”, argumenta, “si efectivament s’hagués produït una degradació greu i perllongada d’aquestes capacitats, resultaria imprescindible determinar si va ser a causa únicament a causes tècniques ordinàries derivades de la saturació de les xarxes, o al contrari, va poder existir alguna mena d’actuació deliberada dirigida a pertorbar el normal funcionament dels sistemes”.
Tardón remarca que aquesta informació és “encara més transcendental si es té present que l’entrada massiva d’immigrants es va desenvolupar en un context d’especial intensitat i van afectar directament interessos essencials de l’Estat relacionats amb la seguretat de fronteres, el control de fluxos migratoris i la capacitat de resposta dels serveis públics que tenen a càrrec seu preservar l’ordre i la seguretat”. Per tant, considera necessari “escatir una circumstància que, per la seva eventual rellevància per a la comprensió global dels fets, no pot quedar sense verificar”.
Tot i això, la jutgessa es posa la bena abans de la ferida i apunta que només hi ha hagut la declaració d’un agent de policia que assenyalés aquesta possibilitat d’ingerència. De fet, admet que és l’únic indici sobre “l’existència d’elements compatibles amb actuacions deliberades d’interferència tecnològica, ciberatacs, guerra electrònica, sabotatge digital o qualsevol altra modalitat d’actuació hostil” relacionats amb la crisi. Per això demana els dos informes, per tal de donar cobertura a la petició del ministeri públic, i no obrir una línia d’investigació sense indicis més sòlids.
