La investigació per l’entrada massiva d’immigrants a Ceuta el passat 31 de juliol continua i amb sorpreses. Aquest dimarts han comparegut davant la titular del Tribunal Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, María Tardón, que investiga els fets, immigrants que van entrar a Espanya aquell dia. En concret, quatre testimonis amb la cuirassa jurídica i processal de “protegits” a proposta del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF) del Cos Nacional de Policia, unitat que ha elaborat la majoria dels informes sobre la crisi migratòria amb Ceuta d’epicentre.
De fet, en el seu primer informe, el CENIF ja denunciava la mà del Marroc en l’entrada massiva. La declaració dels quatre testimonis que s’ha allargat pràcticament tres hores, i segons recull l’agència Europa Press de fonts jurídiques del cas, van entrar a Espanya. Uns de manera “voluntària” i altres de forma “involuntària”. De fet, un ha assegurat que es trobava a Castillejos amb la seva família durant els dos dies de la incursió terrestre i marítima, i que van acudir per veure el que s’hi coïa. En un moment donat, i seguint el relat de les fonts, algú els va empènyer i van caure al mar, i posteriorment van ser rescatats per la Guàrdia Civil. La versió dels immigrants coincideix amb la de fa dues setmanes, quan tres migrants més que també van travessar la frontera el 30 de juliol passat van reconèixer davant la jutgessa que agents marroquins els van guiar cap a Ceuta.
Les sospites de la policia
Les declaracions només fan que reblar o aportar indicis de les especulacions de la policia espanyola. Tot plegat amb testimonis de migrants que haurien travessat la frontera i recollits pels cossos i forces de seguretat de l’Estat. L’atestat que indicava d’implicar el Marroc en l’entrada massiva, de 55 pàgines i que El Món va difondre, remarcava “l’existència d’una planificació prèvia i, per tant, una autoria intel·lectual anterior i una altra de material simultània que suposa funcions de seguiment i control”.
Tota una estratègia que, a parer de la policia espanyola, només podien dominar els serveis de seguretat del Marroc, perquè “va molt més enllà de la més evident dels subjectes actius que entren i surten irregularment de territori espanyol” i a la qual Espanya està acostumada a respondre. La policia concloïa que l’arribada desbocada d’immigrants no era casual. “No es tracta d’un fet incidental que s’hagi generat arran d’un factor ocasional o espontani”, afirmaven els analistes.
