El sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà va ser un objecte d’investigació cobejat per a la mateixa policia catalana –a la qual pertanyia– però també per al servei d’Informació de la Guàrdia Civil. De fet, va ser doblement investigat. Per una banda, pels Mossos d’Esquadra en el marc de la seva contractació com a càrrec de confiança del conseller d’Interior Miquel Buch, per la qual tots dos han estat condemnats. I, per l’altra, per part dels efectius de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil, en el marc de les diligències d’investigació del Tsunami Democràtic, en què s’acusa de terrorisme Carles Puigdemont i Marta Rovira, dirigida pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans del magistrat Manuel García Castellón.
Segons el sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, Escolà els agents de l’institut armat van recollir una ingent quantitat de missatges del telèfon mòbil d’Escolà. Tota una operativa que finalment va quedar en no res, perquè el sergent no ha estat imputat en la causa. Així segons un atestat del 7 de novembre del 2019, de la Unitat Especial de Policia Judicial pels Delictes de Terrorisme, la poderosa Tepol, el sergent era vist com una “figura molt rellevant del moviment independentista”. Així mateix, se’l considera líder d’un “col·lectiu” batejat com a “raïm/gotim” del qual, igual que del suposat Red de Redes, no hi ha cap document que n’acrediti l’existència.
Les converses de Signal, reinterpretades
L’atestat inclou diversos missatges de la xarxa Signal d’Escolà amb altres investigats que la Guàrdia Civil destria i interpreta. Els missatges són del mes de juliol, agost i setembre del 2019. De fet, l’informe policial assegura literalment que “de les converses es desprèn que tractaran de diversos temes”. I fan una passa més enllà, ressaltant que “presumiblement” enraonaran de les “estratègies de mobilització per a les dades assenyalades pels sectors independentistes que s’acosten, com la Diada nacional de Catalunya, el Primer d’Octubre i la sentència contra els líders independentistes”.
Els analistes d’informació de l’institut armat, a través de l’espionatge dels telèfons mòbils amb un sistema similar a Pegasus, només poden concloure que Escolà s’hauria trobat amb altres investigats, com l’activista Dolors Gonyalons, però en cap cas, poden certificar ni assegurar de què van parlar durant les trobades. Fins i tot, els policies només poden constatar que Escolà va proposar a alguns dels seus interlocutors investigats participar en jornades de formació a la Casa de la República, els dies 30 i 31 d’agost. De fet, Escolà es limita a passar el contacte de Sergi Miquel, aleshores el gerent/director de Waterloo, una persona coneguda pel gran públic com el ‘gestor de l’exili’.
Tot i la intervenció de les comunicacions i operatives de seguiment, els agents no van poder implicar Escolà en les protestes del Tsunami. En aquest sentit, la Guàrdia Civil també va intentar implicar Escolà en la causa de l’Operació Judes, com un dels assessors dels CDR processats. Amb aquestes diligències s’acredita que Escolà va ser investigat tant pels Mossos d’Esquadra com per part de la Guàrdia Civil amb l’únic argument que sortia a les fotos acompanyant el president Carles Puigdemont en el seu exili. Un fet pel qual va ser denunciat, primer anònimament i després per Ciutadans, a la Fiscalia, fins que el passat estiu va ser jutjat i condemnat per malversació i prevaricació a quatre anys de presó.
