La fiscalia ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que mantingui vigents les ordres de detenció -dictades per Pablo Llarena- contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’exconseller Toni Comín. El fiscal Pedro Crespo ha enviat dos escrits de 14 pàgines -recollits per Europa Press- en els quals assenyala que la decisió final del Tribunal Constitucional sobre si s’aplica o no l’amnistia a Puigdemont i Comín no depèn de la situació processal dels polítics catalans (en la situació actual de llibertat per moure’s per tota Europa sense entrar a l’Estat espanyol, en llibertat, o en presó preventiva). Segons Crespo, que es mantinguin les ordres de detenció contra el president a l’exili i l’exconseller no té cap afectació i no provoca un perjudici irreparable als dos polítics, argumentat que tant Puigdemont com Comín segueixen a l’estranger perquè volen.
Per la seva banda, president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, no preveu que el tribunal espanyol pugui haver resolt els recursos d’empara -per la decisió del Tribunal Suprem (TS) de no amnistiar la suposada malversació de l’1-O a Carles Puigdemont i Toni Comín- fins passades les dates nadalenques, i argumenta que les recusacions de magistrats -que van ser tombades per part del tribunal espanyol- que han plantejat les defenses dels polítics catalans han fet que s’endarrerissin els terminis per a la resolució d’aquests recursos.
La defensa de Carles Puigdemont assegurava que la mesura cautelar era “no sols procedent sinó imprescindible per a garantir l’efectivitat del recurs d’empara”, ja que l’orde de detenció que hi ha envers el president a l’exili causa “una afectació immediata i d’impossible reparació del dret fonamental a la llibertat” i una afectació al “dret a la participació política en tractar-se d’un parlamentari electe”.
El fiscal, a l’atac
Crespo s’ha centrat a destacar que l’ordre detenció cap als dos polítics catalans no té ‘importància’ per al seu dia a dia. El fiscal assegura que es tracta només d'”una hipotètica afectació del seu dret a la llibertat que la seva efectiva –i en tot cas futura– realització depèn a més en bona part, com notòriament ha quedat acreditat al llarg dels anys, de la seva pròpia voluntat, per més que la seva argumentació pretengui desenfocar o invertir la realitat jurídica de la seva situació”.
El fiscal acusa Puigdemont de fer-se la víctima al·legant “una coacció que li impedeix entrar en territori nacional el que, en termes jurídics, no és més que el fruit del seu propi temor –no susceptible de tutela cautelar– a ser privat de llibertat en virtut d’una resolució judicial que al seu torn és conseqüència de la seva pròpia conducta processal, concretada en la decisió d’eludir l’acció del tribunal que la va adoptar” i assegura que “es manté voluntàriament fora del radi d’acció de la Justícia espanyola”.
