El ministeri públic considera que la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de ser la que decideixi l’aplicació de l’amnistia a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, deixant estar les qüestions prejudicials presentades davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El primer tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya i especialista en delictes de corrupció, Pedro Ariche, ha presentat un informe en resposta a la petició de les defenses amb què aportava les sentències del TJUE, del Tribunal Constitucional i les interlocutòries sobre la malversació dels processats de l’1 d’octubre. Un escrit amb què els advocats sol·licitaven al tribunal retirar les qüestions prejudicials que van presentar i van mantenir després de les dues primeres sentències del TJUE amb què avalaven la llei de l’oblit penal per l’independentisme.
El fiscal insisteix en el seu escrit, de cinc pàgines i al qual ha tingut accés El Món, que el ministeri públic no va instar al seu dia la interposició de qüestió prejudicial davant el TJUE. De fet, és prou similar a l’informe presentat el 30 de juliol que s’expressava en els mateixos termes. Tot i això, apuntant que seguia la instrucció general de la fiscalia per aplicar l’amnistia. Per tant, el ministeri públic constata que mai va fer costat a portar el cas a la jurisdicció europea.
El seu posicionament és clar. Així la fiscalia considera que “haurà de ser la mateixa Sala la que, sobre la particular comprensió del delicte de malversació de cabals públics per part d’autoritat o funcionari públic que ha fet el Tribunal Constitucional i ha aplicat el Suprem, procedeixi d’ofici a retirar la qüestió formulada”. En canvi, si considra que no té res a veure o hi ha diferències entre els delictes imputats a Jové i Salvadó, que les mantingui. La sala encara no s’ha pronunciat.

No és ben bé igual
De tota manera, el fiscal Ariche fa un punt i apart, i analitza el contingut de les resolucions aportades i els dubtes expressats pel TSJC sobre si les qüestions resoltes pel TJUE també resolen les plantejades per la sala. El fiscal conclou que “no copsa una completa identitat entre l’abordatge específic del delicte de malversació de cabals públics que per part del Tribunal Constitucional” en la sentència de Dolors Bassa i “la concreta perspectiva” del tribunal. Ariche recorda que la qüestió del TSJC “descansa no en les conseqüències de la secessió d’una part del territori d’un estat membre de la Unió Europea sinó en la comprensió adequada del terme corrupció en l’àmbit propi de les Directives” que el tribunal va citar per comprendre l’abast i el significat de la malversació en termes de dret europeu.

