El jutjat d’instrucció 2 de Barcelona ha admès a tràmit, finalment, la querella presentada contra els dos exdirectors de la Guàrdia Civil, María Gámez i Vicente Azón, contra l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Paz Esteban –que ja acumula dues imputacions en sengles jutjats de Barcelona– i contra els responsables mercantils del grup NSO, fabricant del programari espia Pegasus i Candiru. El jutjat ha obert diligències pels presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i d’accés il·legal a sistemes informàtics.
El cas es va iniciar per la querella presentada per Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives, que van descobrir que havien estat espiats gràcies a la investigació del Catalangate realitzada per Citizen Lab l’any 2022. De fet, aquesta querella va patir un primer arxivament, fins que l’Audiència de Barcelona, va ordenar revisar el tancament del cas que ara s’ha obert com una instrucció.
Qui hi ha al darrera?
La querella, de 48 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, reclamava investigar qui va autoritzar, amb quina empara legal i durant quant de temps la utilització Pegasus i Candiru per infiltrar els dispositius dels querellants. De fet, els que signen la querella, agrupats a l’entitat suïssa Sentinel, apareixen en diversos sumaris d’investigació a l’Audiència Nacional, com ara l’operació Judes, o les diligències del Tsunami Democràtic.
La querella incorpora la sol·licitud de desclassificació les autoritzacions judicials o administratives i que s’aclareixi quines dades van ser extretes, el seu tractament posterior. Un dels punts forts és aclarir quants diners públics s’hi van destinar. En total, acrediten indiciàriament fins a 54 intromissions amb programari espia. De moment, el jutjat no ha programat cap diligència d’investigació i es limita a l’admissió a tràmit de la querella.
