El titular del Jutjat d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ja ha començat a fer punta al llapis amb l’amnistia. En una resolució, a la que ha tingut accés El Món, ha traslladat a la Fiscalia i les parts personades a la causa de Tsunami Democràtic perquè en el termini màxim de deu dies informin sobre l’aplicabilitat o inaplicabilitat als investigats al cas per terrorisme de la Llei d’Amnistia. El magistrat aprofita la publicació d’aquest matí al Butlletí Oficial de l’Estat, per afanyar-se per encetar el procediment en un cas per terrorisme. De moment, el magistrat no ha comunicat cap providència respecte a la causa Judes, també relacionada amb delictes de terrorisme però pendent d’una vista d’articles de previ pronunciament.
D’aquesta manera, el jutge demana a les defenses de Josep Lluis Alay Rodríguez; Josep Campmajo Caparrós; Marta Molina Álvarez; Marta Rovira i Verges; Oleguer Serra Boixaderas; Oriol Soler Castanys; Xavier Vendrell Segura; Jesús Rodríguez Selles; Jaume Cabani Massip i Nicola Flavio Guilio Foglia el seu parer per argumentar si poden entrar en l’amnistia. En aquest cas, també hi ha dos policies personats, com acusació particular, suposadament víctimes de les protestes que han estat l’excusa per tal que continués el procediment per terrorisme i dins de l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem pels dos aforats, com són, el president a l’exili Carles Puigdemont, i el diputat d’ERC, exsecretari de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, tots dos a l’exili. El primer a Brussel·les i el segon, a Suïssa. Així mateix, Societat Civil Catalana també és part de l’acusació.
Allau de moviments judicials
El jutge del Tsunami Democràtic ha seguit les passes del Tribunal Suprem que tant la sala penal que presideix Manuel Marchena, com la magistrada Susana Polo, que instrueix la part de Tsunami que Garcia Castellón va elevar a l’alt tribunal, també han iniciat el procediment d’aplicació de l’amnistia. De moment, l’únic tribunal que ha plantejat la possibilitat de presentar una prejudicial ha estat el Tribunal de Comptes, respecte la causa de la despesa pel referèndum del Primer d’Octubre.
