Se’n podria dir un xoc paradoxal. Una definició que s’escau en la guerra sense quarter que s’ha despertat entre el poder executiu i l’alta magistratura espanyola arran de la proposició de llei orgànica d’amnistia que aquesta setmana viurà un transcendental debat. El nou front és la filtració dels documents que acrediten la negativa temporal de Suïssa a tramitar la comissió rogatòria per terrorisme a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la macrocausa del Tsunami Democràtic. L’aparició de la negativa dels suïssos als mitjans abans que arribés al jutjat ha posat en la diana el ministre de Justícia, Félix Bolaños. La Guàrdia Civil ja investiga la filtració per un delicte de revelació de secrets a través d’agents que només poden reportar els detalls de la investigació al jutge instructor, i no als seus superiors del cos.
El mecanisme de col·laboració judicial és entre governs, a través dels ministeris de Justícia respectius. És a dir, la petició és del jutge, però el correu és el govern. La dada clau que utilitza el jutge, i ara també les acusacions particulars personades en el cas, és que la resposta de Suïssa va arribar al Ministeri de Justícia espanyol el 29 de desembre. El 20 de febrer va ser publicada en diversos mitjans, en ple debat amb Junts i ERC sobre l’amnistia després de la negativa dels juntaires al primer text que es va portar al plenari del Congrés. Precisament, aquest 20 de febrer va ser la data en la qual el ministeri va remetre la resposta de Suïssa al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, encarregat de la instrucció del cas.
Peça separada oberta
A la vista de tot plegat, el passat 21 de febrer el magistrat va obrir una peça separada de caràcter reservat amb la “finalitat d’aclarir la presumpta comissió d’un delicte de revelació de secrets per part de les autoritats o funcionaris que hagin pogut tenir coneixement de la resposta per les autoritats suïsses a la comissió rogatòria”. En concret, el jutge busca proves per tal d’acreditar la comissió del delicte del 417 del Codi Penal. En la interlocutòria del jutge també es va encarregar a la Unitat Central Especial 3, del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, la investigació dels fets. Això sí, amb una condició molt clara: “Elidir qualsevol informació sobre el curs de la investigació als seus superior”. El jutge deixa clar que han de “reportar directament els avenços de la investigació a aquest magistrat instructor”.
El magistrat, però no està sol en l’escomesa. L’Associació Dignitat i Justícia, personada en el cas com a acusació popular, també ha demanat la investigació dels fets, que qualifica de “greus”. En l’escrit presentat, al qual ha tingut accés El Món, també ressalta que la filtració tindrà “conseqüències per a la instrucció”. Així, conclou que la filtració de la resposta suïssa configura un delicte de revelació de secrets. La voluntat, tant del jutge com de la fiscalia a l’ombra que suposen les acusacions populars, és assetjar el responsable del ministeri encarregat de la tramitació de les comissions rogatòries internacionals: el ministre Bolaños. Un ministre que, per altra banda, és el màxim negociador de la llei d’amnistia que aquesta setmana torna a ocupar el protagonisme de l’agenda parlamentària.
