Missing 'path' query parameter

Un jutge de Barcelona ha admès la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l’espionatge contra ell amb el programari Pegasus i ha citat a declarar com a imputada l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban. Segons avança eldiario.es, el magistrat Santiago García, del Jutjat d’Instrucció 29 de la capital catalana, accepta totes les diligències que ha sol·licitat l’advocat del president català, Andreu Van den Eynde, per intentar esclarir “l’espionatge polític” contra Aragonès. És la primera imputació d’un càrrec de la intel·ligència espanyola per l’espionatge massiu a l’independentisme català.

La decisió arriba uns mesos després que, tal com va explicar El Món, la Secció Tercera de l’Audiència Nacional enviés un toc d’atenció a un altre jutjat d’instrucció barceloní, en aquest cas el número 20, per no investigar a fons el ciberespionatge amb Pegasus contra l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, i el president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové. El passat mes de març, els magistrats de l’Audiència Nacional van obligar la titular del jutjat, María Eva Molto, a citar a declarar a l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i a requerir més informació a NSO Group, propietària de Pegasus, sobre el programa espia.

Pere Aragonès, obrint el debat de política general al Parlament / Mireia Comas

Canvi de criteri de la justícia espanyola sobre Pegasus

L’auto del titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona suposa un canvi de criteri de la justícia espanyola sobre el cas Pegasus. Fins ara, cap dels jutges que investiguen l’espionatge a l’independentisme s’havia atrevit a citar l’exdirectora del CNI com a imputada. Paz Esteban està citada a declarar el pròxim 13 de desembre, el mateix dia que Pere Aragonès compareixerà davant el tribunal. Santiago García explica en la seva resolució que la “intromissió no autoritzada a equips informàtics”, la “intercepció il·legal” de les comunicacions i “l’espionatge” de l’ara president de la Generalitat podrien constituir un delicte de revelació de secrets i altres delictes contra els drets fonamentals.

L’exdirectora del CNI va admetre a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats que Aragonès va ser un dels 18 polítics i activistes independentistes que havien estat espiats amb Pegasus amb l’autorització del Tribunal Suprem. El telèfon del president català va ser infectat a principis del 2020, quan era vicepresident de la Generalitat i estava negociant la investidura de Pedro Sánchez. Per això el magistrat també ha enviat un requeriment al Suprem perquè certifiqui que va avalar l’espionatge a Aragonès i enviï tota la documentació disponible que justifica la mesura. També ha enviat requeriments a NSO Group i el Tribunal de Comptes.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter