On són els diners i com es pagaven les comissions a la presumpta trama de corrupció amb obres i serveis públics. Aquesta és la gran pregunta que intenta resoldre el jutge instructor del cas Santos Cerdán, Leopoldo Puente, i la que justifica que l’exnúmero tres del PSOE continuï en presó provisional. Així ho ha deixat clar, en una nova interlocutòria, de deu pàgines i a la que ha tingut accés El Món, en la que tomba el recurs de reforma presentat per la defensa de Cerdán, contra la interlocutòria que el mantenia en presó provisional. Ara, els advocats de Cerdán, Benet Salellas i Jacobo Teijelo, podran presentar un recurs d’apel·lació davant la sala del mateix Tribunal Suprem.
La resolució continua el serial de teves i meves amb dedicatòria entre la línia estratègica de la defensa i els arguments del magistrat que insisteix en els indicis que justifiquen la continuïtat de la instrucció. Pel jutge, si bé entén que la presó provisional no es justificaria pel fet que podria destruir proves com àudios o els contractes d’adjudicacions a les empreses investigades, donat que ja es troben al sumari, recorda el gran detall que li queda per completar el puzle. És a dir, com es pagaven les suposades comissions i com es distribuïen els diners. Això és, saber un cop s’havien adjudicat les obres quin era el circuit del pagament de les comissions.
Investigant per saber com es pagaven les comissions
La interlocutòria del jutge és força clara per argumentar que l’exsecretari d’organització socialista continuï engarjolat. En aquest sentit, recorda que “com s’ha destacat ja en diverses oportunitats, els indicis apunten que Cerdán en tant que pogués ser la persona que negociava amb els pagadors i rebia després els cobraments, i després els distribuïa entre els seus col·laboradors, és la persona, d’entre totes les investigades fins aquest moment, que hauria de tenir cabal coneixement del procés complet”.
D’aquesta manera, pel jutge, seria “qui, en conseqüència, podria dificultar alterant proves rellevants” sobre el sistema de pagament, repartiment i ocultació de les virtuals comissions. “Si aquests elements, aquestes “proves” rellevants, estiguessin ja en la investigació, llavors sí, la mesura cautelar no tindria cap suport legítim”, remarca el togat. “Però encara no ho estan, encara que es treballa intensament per trobar-les”, sentencia.
