El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat aquesta setmana una jubilació molt esperada. La retirada forçosa per edat de Manuel García Castellón, el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola. Un jutge que ha tingut a les seves mans tota la claveguera de l’Estat, de la qual n’ha fet una explosió controlada, així com les principals causes contra l’independentisme, com ara l’operació Judes o la causa del Tsunami Democràtic, així com la macrocausa -tan gran com misteriosa- de les diligències 104/2017, en què encara no se sap ben bé quanta gent hi ha estat investigada.
Sia com sia, la jubilació de García Castellón obre una nova etapa en un jutjat que encara té pendents grans causes com l’operació Tàndem, sobre operacions encomanades al comissari d’intel·ligència també jubilat José Manuel Villarejo, o causes sobre homenatges a Euskadi a membres d’ETA. La seva jubilació coincideix pràcticament amb l’elecció de la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Peelló, que desembussa multitud de relleus pendents de places de magistrat i jutges arreu de l’Estat.
Hi ha diversos noms que sonen per cobrir la plaça que deixa García Castellón, però, en tot cas, serà un concurs de lliure concurrència. És a dir, el CGPJ haurà de triar un nom un cop hagi analitzat les diferents candidatures. De moment, la titular del jutjat central d’instrucció número 3, María Tardón, serà l’encarregada provisional del jutjat. Dijous, a la recepció posterior a l’acte solemne d’obertura de l’any judicial, la vacant del jutjat central 6 era un dels temes de conversa, amb una conclusió força genèrica i compartida: amb la jubilació de García Castellón també s’obre una “nova etapa” a l’Audiència Nacional.
Una dilatada carrera de jutge i magistrat
Manuel García Castellón va néixer a Valladolid el 16 d’octubre del 1952. Després de llicenciar-se en dret, va ser jutge de districte a Markina, al País Basc, i a Castrojeriz (Burgos), i jutge de primera instància i instrucció a la Puebla de Sanabria (Zamora), Medina del Campo (Valladolid) i Valladolid, ciutat de la qual en va ser jutge degà. El 1993 va ocupar el lloc de jutge central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional i, més tard, va ser jutge de primera instància i instrucció a Valladolid i jutge del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. En la seva primera etapa a l’Audiència Nacional va instruir els casos Banesto- després del bluf de Mario Conde-, de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco o del famós Comando Andalusia, així com de l’atemptat contra l’aleshores líder de l’oposició espanyola José María Aznar.
El govern del PP el va enviar entre l’any 2000 i el 2012 com a magistrat d’enllaç davant de les autoritats de França per a terrorisme i, entre el 2012 i el 2017, davant les autoritats d’Itàlia per al crim organitzat. Durant aquesta etapa va fundar el Grup Iberoamericà de Jutges, integrat per diversos països i dedicat a “l’extensió del model judicial i de respecte als drets humans que es practica a Europa”. A més, va actuar com a representant espanyol del Grup de Trevi, col·lectiu encarregat de combatre la delinqüència i el narcotràfic internacional. Després va tornar a l’Audiència Nacional espanyola, on ha tingut una segona vida com a instructor.
La segona etapa a l’Audiència Nacional: el Procés
García Castellón va tornar a l’Audiència Nacional com a titular del jutjat central d’instrucció número 6 el 2017. En aquesta segona etapa, que es tanca ara, ha portat casos contra Podemos i contra el PP. Precisament, els populars han estat a redós de la seva magistratura en casos escandalosos com Púnica i Lezo. Però, sobretot, l’operació Kitchen, una derivada de l’operació Tàndem, sobre l’ús de fons i recursos humans del ministeri de l’Interior per intentar neutralitzar José Luis Bárcenas, l’extresorer del PP. Diverses causes en les quals, curiosament, sempre s’ha negat, tot i la insistència de la Fiscalia Anticorrupció, a imputar María Dolores de Cospedal, exministra de Defensa i exsecretària general del PP i una de les persones claus per entendre els grans casos de corrupció del PP.
Però els casos de corrupció del PP o de les clavegueres de l’Estat no han estat els seus preferits. On García Castellón ha tingut la mà fluixa per imputar a tort i a dret ha estat en casos contra l’independentisme basc i, especialment, el català. Les seves instruccions de l’operació Judes –que li han costat algun calbot de la sala penal de l’Audiència Nacional que revisa les seves decisions– o sobre el Tsunami Democràtic mostren la debilitat que tenia per aquestes tasques. Tant és així que, al final, va estirar tant la corda que la sala que presideix el garantista Félix Guevara va esmenar-li la instrucció de Tsunami Democràtic i García Castellón va decidir arxivar la peça, després de gastar milers d’euros en una investigació que ni la influent Fiscalia Antiterrorista s’havia cregut mai. De fet, va ser un arxivament arran d’una decisió judicial que delatava la seva manera qüestionable de fer les coses. García Castellón també es va destacar com uns jutges més contraris a l’aprovació i aplicació de la llei d’amnistia.
Els possibles substituts per a García Castellón
El relleu de García Castellón no serà fàcil. De fet, el nou CGPJ haurà de triar en un concurs obert entre els magistrats que tinguin els mèrits requerits. Tradicionalment, el Consell tria el titular del jutjat anterior en número, en aquest cas, el del número 5, actualment en mans de Santiago Pedraz, que no s’hi posa malament. Això sí, a condició que José de la Mata torni d’Eurojust, ja que és el propietari de la plaça del jutjat central número 5. També podria ser que Pedraz optés al jutjat si es triés un nou titular interí per al jutjat 5.
El fet que el jutge de reforç al jutjat central 6, Joaquín Gadea, deixés l’Audiència Nacional el passat 30 de juny per anar a viure amb la seva parella a Washington (EUA) facilita també la tria. Per exemple, un dels noms que sonen amb força és el de Mercedes Alaya, la jutgessa que va instruir la macrocausa dels ERO d’Andalusia. Alejandro Abascal, actualment jutge de reforç a la sala penal de l’Audiència Nacional i antic jutge de reforç al central 6 i 1, també té números per presentar-se i obtenir la plaça. Però, en tot cas, fonts del tribunal avisen que tot serà per concurs de mèrit i per elecció del CGPJ. De moment, Tardón haurà de parar el cop i fer que el jutjat no es paralitzi.
