“Greus acusacions”. Aquest va ser el concepte utilitzat divendres per Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i alhora del tribunal que jutja la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, per citar de nou a les parts en una jornada gens prevista. Després de la primera sessió de la vista, marcada per la batussa entre les defenses dels tres acusats i la misteriosa aparició d’unes diligències indeterminades aportades per la Fiscalia, aquest dimarts se sabrà si se suspèn el judici o, si fins i tot, s’atura per a dos dels acusats, per una presumpta errada processal.
El judici és per prevaricació i falsedat de document públic arran d’un presumpte acord per fraccionar en 18 contractes de l’Institució de les Lletres Catalanes (ILC) quan Borràs n’era la directora. El ministeri fiscal demana per a Borràs i l’informàtic que s’hauria beneficiat de la suposada irregularitat, Isaías Herrero, 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació. També hi ha un tercer implicat, Andreu Pujol, un administratiu de la ILC a qui se li reclamen 3 anys de presó pels mateixos fets.
Després de la sessió de divendres per a les qüestions prèvies –sempre tècniques–, el judici, en principi, havia de continuar el pròxim 20 de febrer. Però les qüestions plantejades per les parts són més complexes que en altres judicis menys embolicats, i han abocat prou dubtes perquè el tribunal sospesi demorar-lo per escatir la prova i donar a les defenses una mica més de marge.
Els elements en discussió són: un possible pacte amb la fiscalia de dos dels acusats, que aïllaria sobtadament Borràs; un termini no respectat durant la instrucció; una ampliació de l’escrit d’acusació de Fiscalia i una prova aportada a última hora on apareixien les diligències que, fins i tot, van fer grinyolar l’entesa dels magistrats que configuren el tribunal amb el ministeri públic. Barrientos té la voluntat d’aclarir la situació abans de prosseguir, més enllà de la resta de qüestions prèvies plantejades, també greus, com ara la sospita de la manca de cadena de custòdia de la prova o bé de prova aportada aconseguida més enllà de les autoritzacions judicials.
Unes diligències misterioses
Un dels punts forts de la vista de divendres passat va ser l’estranyesa que va produir l’aparició de les diligències indeterminades 42/2021. És a dir, unes investigacions de la Fiscalia sobre el cas Borràs que cap defensa tenia controlades i, pel que es va constatar, tampoc coneixia el tribunal, que espera tenir explicacions aquest dimarts. Tot apuntaria, segons fonts del cas, que es tracta d’un número de diligències que va atorgar el lletrat del TSJC quan la causa de Borràs va arribar-hi des del Tribunal Suprem, que va ser temporalment el tribunal competent en el cas mentre l’actual presidenta de Junts era diputada al Congrés.
Aquestes diligències només consten en un foli, i les defenses sospiten que el ministeri públic les va utilitzar per continuar fent perquisicions pel seu compte quan la causa ja estava judicialitzada. Un fet absolutament prohibit per la llei d’enjudiciament criminal, que impedeix que el ministeri públic continuï una investigació quan la instrucció ja està en mans d’un jutge. Aquest dimarts, el ministeri públic haurà de justificar com és que la prova aportada s’hi fan constar aquestes diligències, quin tipus d’indagacions es van demanar aprofitant-les i, el que més neguiteja a les defenses i els mateixos magistrats: si es va utilitzar aquest número de diligències per treballar a esquena del tribunal.
Un termini que no es va respectar?
Per altra banda, la defensa d’Andreu Pujol va plantejar una qüestió prèvia molt tècnica que també haurà de dilucidar la sala abans de començar el judici. De fet, en cas que s’acceptés aquest defecte de forma, tant Borràs com Pujol podrien aixecar-se de la sala i marxar, perquè no podrien tenir l’estatus d’acusats. En concret, l’advocat Àlex Solà va argüir que no es podia aplicar un confús article de la llei d’enjudiciament criminal –la norma que regeix els processos penals i les seves garanties. Aquest article és el 324. 3 a) abans de la seva modificació, i estableix que el comptador de dies per aplicar els terminis que limiten la instrucció pot aturar-se en cas d’acordar-se el secret de les actuacions. L’article establia en el seu redactat de llavors –després va ser modificat– que només es pot allargar la instrucció més enllà de 6 mesos si es declara la causa com a “complexa”. I la discussió és sobre si la complexitat es va declarar dins de termini.
La interlocutòria del jutge instructor de Manresa que incoava diligències per possible falsedat documental en relació amb la contractació de la feina d’Herrero per a l’Institució de les Lletres Catalanes és del 15 de novembre del 2017. I descartava declarar la causa secreta, llevat una peça d’intervencions telefòniques que era separada, sense afectació per a la causa principal. El fiscal va demanar la pròrroga de la instrucció, és a dir, convertir la causa en complexa, el 2 de maig del 2018, i el jutge ho va acceptar el 18 de maig del 2018.
Seguint el criteri de l’article, feia tres dies tard, perquè el 15 de maig del 2018 ja havia acabat el termini. “Aquella declaració de causa complexa és ineficaç en ser dictada fora de termini”, al·lega la defensa de Pujol. El cas és que la imputació de Pujol i Borràs és molt posterior a aquella data i si donen la raó al lletrat Solà no se’ls podria jutjar. O, en tot cas, caldria retrotraure les actuacions al 15 de maig de 2018.
El ministeri fiscal insisteix que el delicte que es jutja ara -prevaricació- és diferent al que va motivar l’obertura de la causa -falsificació de moneda, pel cas vinculat al tràfic de drogues pel qual Herrero va ser descobert i les seves trucades intervingudes- i que hi havia una peça secreta que posava en pausa el comptador. El debat se sosté si aquesta peça secreta té rellevància o no per al cas que ens ocupa. Un fet que el tribunal ha d’acabar de decidir.
Tothom pendent de la Fiscalia
Aquest dimarts a les 12 hores, per tant, els magistrats donaran veu a la Fiscalia perquè doni explicacions sobre les greus acusacions versades per la defensa de Borràs, dirigida per Isabel Elbal i Gonzalo Boye, sobre l’origen i l’ús de les misterioses diligències 42/2021. Barrientos, com a president del Tribunal, ha d’esbandir dubtes i prendre una decisió sobre la validesa de la prova nova aportada i referenciada amb aquest número. També ha de resoldre sobre la denúncia del defecte de forma que implicaria no haver prorrogat la instrucció dins el termini legal.
Però un dels punts claus també de la jornada serà constatar què passa amb la prova que ha estat posada en dubte, tant per la manca de garanties de la cadena de custòdia com per la incorporació de prova més enllà del que establien les autoritzacions judicials. Així aquest dimecres pot ser una prèvia dura on les defenses ja han avisat que tornaran al combat. I de nou, sense cap unitat d’acció, més enllà que la intenció d’aturar el judici.
11
1
