Passaven pocs minuts de les deu del matí quan ha començat una nova sessió del judici a la presidenta suspesa del Parlament Laura Borràs. L’inici ha estat poc generós per a les defenses perquè el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, i del tribunal que la jutja per prevaricació durant la seva etapa com a directora de l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC), ha anunciat a totes les parts que tombava les qüestions prèvies plantejades. A continuació, però el matí s’ha complicat per a Borràs. L’altre coacusat, l’informàtic Isaías Herrero, ha mostrat obertament el seu pacte amb la fiscalia i ha reconegut al tribunal, a preguntes del ministeri fiscal que amb Borràs va fer “un contracte de treball encobert” i no només “una concatenació de contractes menors”. “Eren trapis i marrons“, ha definit Herrero que s’ha negat a respondre a les preguntes de la defensa de Borràs que ha deixat constància de les preguntes.L’altre acusat, Andreu Pujol, també ha reconegut els fets a preguntes del tribunal tot just abans de començar l’interrogatori.
A interrogatori de la fiscal, marcat de prop per Barrientos per formular preguntes proselitistes, ha detallat que amb Borràs van concertar contractes d’obres i servei que no superessin el límit legal de 18.000 euros. En el mateix sentit, també haurien acordat aportar pressupostos “comparsa” per poder justificar la licitació. Herrero ha reconegut que estava al darrere d’aquests pressupostos comparsa. “Borràs sí que ho sabia”, ha afegit. Abans de la declaració d’Herrero, Borràs ha contestat a les preguntes generals de la llei i ha assegurat davant del tribunal que no reconeix els fets i que “de cap manera, ha comès cap delicte”. Tant Borràs com Herrero s’hi juguen 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació per delictes de prevaricació i falsedat documental. També ha declarar l’altre acusat Andreu Pujol. Borràs ho farà al final de la vista oral.
Mails i missatges
La fiscal del cas ha tret suc de l’acord arribat amb Herrero, qui ha reconegut els fets a les preguntes generals del tribunal. Herrero ha encetat les seves explicacions concretant com va conèixer Borràs, en un premi literari a Vinaròs. A partir d’aleshores van quedar que “li donarien la volta a la infraestructura digital de la institució”. Ara bé, calia anar amb cura perquè els contractes i les adjudicacions no podien superar els 18.000 euros. De tota manera, el ministeri públic ja s’ha encarregat de fer constar que l’import total superava amb escreix aquesta quantitat. Amb aquesta fórmula haurien començat a articular un sistema de fraccionament de contractes que ara s’ha de discernir si són prevaricació i falsedat documental en destí.
Així ha aprofitat que tenia Herrero a la banqueta per mostrar-li i demanar-li explicacions i detalls dels mails aportats per la Guàrdia Civil. Uns correus que s’han classificat com a documental 43 i que mostrarien les converses i els acords a fi i efecte que Herrero s’emportés els contractes per elaborar feines digitals i de creació de webs de l’ILC quan Borràs n’era la directora. Herrero ha detallat que li passava els pressupostos al compte de gmail de Borràs i amb orientacions sobre quins noms havia de fer servir o que havia de detallar com a concepte en el pressupost.
Barrientos demana explicacions i la fiscal respon
El president del Tribunal ha aturat l’interrogatori del ministeri públic a la vista del detall de les preguntes. De fet, li ha exigit a la fiscal que “justifiqués la utilitat” de les preguntes. La fiscal ha arguït que vol il·lustrar al tribunal “del fraccionament de contractes que s’encavalquen, en el mateix concepte que no era altre que elaborar una web. “No hi havia una contractació recorrent -a través de contractes menors- sinó la contractació encoberta de treballador informàtic de l’ILC”, ha aclarit la fiscal Assumpta Pujol.
És a dir, si tot era per un mateix projecte a través de diversos contractes. Una especulació que Barrientos no ha vist clara i ha advertit al ministeri públic que si intentava acreditar alguna estafa o enguany, això no s’estava jutjant en aquest cas. El ministeri fiscal ha frenat i ha defensat que no volia acreditar cap estafa, frau o engany sinó que els “contractes menors eren un contracte de treball com informàtic de la institució”. L’advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha elevat protesta al tribunal argumentant que la “relació laboral” era un fet nou de l’acusació. Barrientos no ha admès el seu raonament al·legant que no s’adquireix una condició pel fet que el fiscal ho digui com recurs documental.
Andreu Pujol, “amics d’adolescència”
L’interrogatori de la fiscalia ha continuat sobre la participació de l’altre acusat, Andreu Pujol, que feia els pressupostos comparsa. A Pujol, la fiscalia li demana 3 anys de presó i, a la vista de l’evolució del judici, també mostrarà el seu pacte amb fiscalia. Herrero ha manifestat que amb Pujol són “amics des de l’adolescència” i va participar en el joc dels pressupostos comparsa. Així, presentava pressupostos a nom de Pujol com autònom o de la seva empresa APMGC&CE SL, que fins i tot havien guanyat alguna adjudicació. Algun cop ho havia fet sense demanar-li permís i utilitzant les seves dades per fer pressupostos comparsa. En aquest cas, li va donar les instruccions per confeccionar aquestes factures i cobrar-les. Però aquestes feines les feia ell mateix. Per la seva banda, Andreu Pujol, ha corroborat aquests fets i ha ressaltat que Herrero li donava les instruccions. “Feia el que em deia l’Isaïses”, ha afirmat. “Les quatre factures que vaig fer les vaig confeccionar seguint les seves instruccions”, ha reconegut. A la part final de l’interrogatori de la fiscal, el ministeri públic li ha mostrat un mail a Herrero on expressava col·loquialment que “tenia por” a una auditoria perquè tenia “trapis i marrons amb la jefa”, és a dir, aquestes contractacions amb Laura Borràs.
7
13
