Sia com sia, la Guàrdia Civil ha de trobar un mort per acabar de reblar el clau de l’acusació de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. Els agents de la poderosa Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil han esmerçat tots els esforços i una mica més. Així ho demostren les darreres diligències aportades per relacionar la mort per un infart d’un ciutadà francès a la terminal 2 de l’aeroport del Prat amb la protesta contra la sentència del Procés, l’octubre del 2019. Uns atestats que mostren la desesperació de l’institut armat per poder portar al jutge el cadàver que necessita per agreujar la causa.
Precisament, el mateix dia que el Tribunal Suprem va decidir obrir causa penal per terrorisme contra el president a l’exili Carles Puigdemont i el republicà Ruben Wagensberg, secretari de la Mesa del Parlament, els instructors van presentar un grapat de noves diligències. Per una banda, els atestats posen en dubte la manera com el Sistema d’Emergències Mèdiques va assistir el ciutadà francès que va patir l’infart. I, per l’altra banda, fan una passa més enllà i elaboren una inèdita i recaragolada “pericial” per saber les diferents vies de comunicació entre l’aeroport i l’Hospital de Bellvitge i el temps de distància entre les dues instal·lacions.
La Guàrdia Civil posa en dubte la decisió dels metges
En el primer atestat, presentat amb número 2353 i amb data de 26 de febrer de 2024, l’agent amb signatura anònima L18420D expressa la seva desconfiança en la decisió del trasllat del pacient. De fet, no té cap mania a posar en dubte la decisió de traslladar el pacient en helicòpter a l’hospital de referència. Fins i tot ho qualifica de “cridaner”. En aquest primer atestat, de cinc planes, es recullen els informes d’assistència del SEM, així com el de la recepció del malalt per part de l’Hospital de Bellvitge i del Centre de Coordinació. Unes dades que els agents no s’estan de valorar, fins i tot analitzant els criteris mèdics de la decisió.
“Si tenint en compte el temps com a factor clau en la supervivència d’una persona després de patir un infart”, escriuen els analistes de l’institut armat, “es prenen com a referència els 10 minuts que van trigar els agents encarregats a recórrer el trajecte entre el pàrquing de la terminal T2 i l’Hospital Universitari de Bellvitge, és força cridaner, en vista dels informes presentats, que si ja es trobava una ambulància medicalitzada del SEM al lloc, segons indica AENA en el seu escrit, no fos traslladat el pacient amb la mateixa fins a l’hospital, reduint considerablement el temps del trasllat”.
Un seguiment al minut
Els investigadors elaboren un històric de l’atenció mèdica al ciutadà francès que va morir combinant les dades del SEM, de l’Hospital i d’AENA. Amb un sudoku d’horaris fan passar el clau per la cabota per aconseguir demostrar que la via més ràpida de transport d’un malalt és per carretera i no pas amb helicòpter. D’aquesta manera, volen convèncer al jutge que el fet d’activar l’helicòpter fa incrementar el temps d’espera i que aquest increment va ser causat per la manifestació contra la sentència del Procés.
Els agents detallen que “l’helicòpter va aterrar [al recinte de l’aeroport] a les 17.35 hores i que l’equip sanitari no va arribar fins al punt on es trobava el pacient fins a les 17.46 hores”. “El temps que transcorre des de l’arribada de l’helicòpter fins que l’equip mèdic pren contacte amb el pacient és d’onze minuts. Si a això se suma el viatge amb helicòpter fins a l’hospital, el temps total és de 43 minuts”, calculen els investigadors. “Recordem que, en vehicle terrestre, es triga menys de 10 minuts”, remarquen per ressaltar la diferència temporal com un motiu de la mort.
En aquest punt, recullen l’informe de l’Hospital Universitari de Bellvitge, on s’indica que l’hora d’ingrés del pacient és a les 18.34 hores i aporten l’informe del sistema de Salut de Catalunya on s’indica que, a les 18.25 hores, l’helicòpter arriba a l’Hospital de Bellvitge. “El temps que transcorre des de l’aterratge de l’helicòpter fins que el pacient ingressa efectivament a l’hospital és d’uns 9 minuts, gairebé el mateix temps que es triga des del pàrquing de la T2 fins a l’hospital amb vehicle terrestre”, tornen a subratllar.
“Sembla estrany”, diuen els agents investigadors
En l’atestat els agents es posen a opinar mentre posen en dubte l’opció de l’helicòpter. “En vista del que s’ha exposat”, escriuen, “s’infereix que la manera més ràpida de traslladar una persona des del pàrquing de la T2 fins a l’Hospital Universitari de Bellvitge seria un mitjà terrestre, en condicions normals”. “Si, com indica AENA, ja hi havia una ambulància medicalitzada del SEM al lloc del succés, sembla estrany que s’opti per un mitjà que, sent molt útil i efectiu en aquelles zones més allunyades dels hospitals, en aquest cas augmenta considerablement el temps, fins a un 97%, més en el trasllat del pacient“, critiquen.
Amb aquesta base aprofiten per gairebé acusar de mentir el sistema de Salut de Catalunya. “Si es pren com a referència l’informe emès per AENA, on s’indica que l’accés del trànsit rodat cap a l’aeroport, a les dues terminals, per la carretera C-31, via per la qual els agents van fer el peritatge, es va veure afectat per la marxa ciutadana d’aproximadament 8.000 persones, l’helicòpter, en aquest cas, seria el mitjà més ràpid per poder traslladar una persona des de la terminal fins a l’hospital”. “El sistema de Salut de Catalunya, al seu informe, esmenta que el trasllat per mitjans aeris es va acordar d’acord amb la gravetat del pacient i la rapidesa que aporta aquest mitjà ateses les circumstàncies concretes del cas que, a la vista del que s’ha exposat, fa pensar que una d’aquestes circumstàncies fos l’afectació del trànsit per la marxa ciutadana“.
Fins i tot, un peritatge
Els agents, per acabar d’enllestir la seva teoria, no van tenir més ocurrència que fer una curiosíssima -i extravagant judicialment parlant- prova pericial. Tres agents, identificats amb el TIP Z37748S, N89862V i T93431Q s’enfilen en un Skoda sense logotipar amb la matrícula PGC 2879 i es dediquen a fer vuit viatges en diferents hores entre el 18 de desembre i el 20 de desembre per constatar quant de temps es triga des de la terminal fins a l’Hospital de Bellvitge, en ambdós sentits de la marxa. En cap dels casos se superen els onze minuts.
Els agents ja tenen el que volien, però els falta la justificació mèdica. Tampoc serà un problema. Els investigadors troben una entrevista a la revista de la Universitat de Barcelona, que recull el departament de premsa de la Fundación del Corazón, amb el que fou director clínic de l’Àrea de les Malalties del Cor de Bellvitge, Angel Cequier, entre 2010 i 2019. “El cor és un muscle. En els infarts hi ha una relació molt clara entre la recuperabilitat del cor i el temps que passa fins que intervenim: com més triguem, menys muscle cardíac es conserva. Cada hora és determinant”, transcriuen els agents.
Unes declaracions amb què suposadament constaten que la mort va ser produïda no per un infart, sinó perquè es va decidir traslladar l’afectat amb helicòpter perquè hi havia manifestants a la T2. Aquest és el fil roig amb què els guàrdies civils expliquen al jutge que el mort del 14 d’octubre de 2019 per un infart, que cap jutge ni investigador va relacionar amb les protestes, serviria de clau de volta per l’acusació per terrorisme de Tsunami Democràtic.
