Decisió formalitzada. Tal com havia anunciat ha interposat un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria del magistrat del jutjat central d’instrucció 6, Manuel García Castellón, que considera la causa del Tsunami Democràtic de terrorisme. En el seu escrit, al que ha tingut accés El Món, el ministeri públic conclou que l’Audiència Nacional no és competent, perquè els indicis, les proves i les investigacions no quadren amb un delicte de terrorisme pels que és un tribunal especialitzat.
El recurs, signat pel fiscal en cap antiterrorisme de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, carrega contra la interlocutòria dictada dilluns d’aquesta setmana amb què imputava, entre molts d’altres, el president a l’exili Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el secretari del Parlament, Rubén Wagensberg. El fiscal entén que les actuacions dutes a terme en el marc de les diligències incoades fa quatre anys no han permès trobar elements que permetin “sostenir l’existència d’una organització o grup criminal, ni tampoc el seu caràcter terrorista que és el que justificaria la competència de l’Audiència Nacional”.
El fiscal no s’empassa l’informe de la Guàrdia Civil
L’escrit és especialment dur contra l’informe de la Unitat Central Especial 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil amb què el jutge s’ha basat pel processament. El fiscal considera que l’atestat no recull proves per acreditar “jerarquies, ni distribució de funcions entre els investigats, ni l’existència d’un òrgan directiu, ni tampoc la perpetració concertada de diferents fets delictius”. És a dir, no hi ha cap dels “requisits necessaris, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, per trobar-nos davant d’una organització criminal”.
En aquest marc, el ministeri públic interpreta que els únics fets delictius que podria deduir serien els registrats a l’aeroport del Prat i al lloc fronterer de la Jonquera, constitutius de desordres públics greus, després de la derogació de la sedició. El fiscal va per feina i interposa recurs directe d’apel·lació, perquè considera “estèril la interposició prèvia de recurs de reforma”, que hauria de decidir el mateix jutge. De fet, la decisió de la fiscalia s’intenta neutralitzar amb personacions d’entitats com ara Vox o Societat Civil Catalana.
