“El seny s’imposa”. Aquesta és la interpretació de la defensa sobre el posicionament de la Fiscalia amb relació al cas de la Mariona, una dona de més de 70 anys i amb caminador, i sis persones més acusades de delicte d’odi contra un brigada de la Guàrdia Civil que va actuar durant el referèndum sobre la independència de l’1-O del 2017. El ministeri públic va registrar un escrit el 20 de febrer al jutjat d’instrucció 3 de Tortosa, que ha processat els encausats, en què demana el sobreseïment de la causa perquè entén que no hi ha cap mena de delicte d’odi.
En el seu escrit, la fiscal del cas, Teresa Gregori, raona que les conductes investigades i processades no poden constituir un delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal. En aquest sentit, recorda que la interpretació, la doctrina, la jurisprudència del Tribunal Suprem o les mateixes instruccions de la Fiscalia General de l’Estat deixen clar que els cossos i forces de seguretat de l’Estat no poden ser objecte de delicte d’odi. En tot cas, només poden ser objecte d’un delicte d’injúries i calumnies per expressions proferides en l’exercici de les seves funcions. “No són un col·lectiu vulnerable”, afegeix la fiscal amb contundència. Ara bé, encara queda el posicionament de l’Advocacia de l’Estat, que fins ara ha defensat a capa i espasa la comissió d’aquest delicte cap al sotsoficial de l’institut armat.
Un guàrdia civil amb angoixa per l’1-O
La jutgessa d’instrucció, després d’una profusa investigació de la Guàrdia Civil, va decidir processar els set encausats, entre ells la Mariona, a través d’una interlocutòria dictada el passat cinc de gener. Una resolució que concloïa que s’havien recollit prou indicis que relacionaven “l’angoixa” que patia el brigada del guàrdia civil amb els missatges que va rebre al Facebook i altres canals de les xarxes socials per la seva actuació a la Ràpita durant la jornada de l’1-O.
En concret, el brigadal formava part del Grup G5 de la Guàrdia Civil que va actuar a Roquetes i la Ràpita, dos dels escenaris on els Grups de Reserva i Seguretat (els antiavalots) de l’institut armat van ser més agressius contra els votants del referèndum. El brigada actuava de paisà, però en ser etratat al lloc dels fets i, en fer-se córrer la imatge per diversos canals, els veïns de la zona que el van recconèixer i altres ciutadans van recriminar la seva actuació i li van deixar missatges als seus perfils de les xarxes socials.
La jutgessa, a totes per delicte d’odi
La instructora, Chantal Prieto, argumentava que els missatges “incitaven a l’odi i la discriminació [del brigada] per la seva condició de guàrdia civil i per haver participat en el dispositiu per tal d’impedir la celebració del referèndum”. La defensa es va posar les mans al cap al·legant que en cap cas podia ser un delicte d’odi, a la vista que la doctrina sobre qui en pot ser víctima és molt clara: en cap cas, no en potser un col·lectiu policial. Una opinió que ara comparteix el mateix ministeri fiscal.
De moment, la jutgessa encara no ha resolt, a l’espera l’escrit de l’Advocacia de l’Estat, a qui se li ha donat trasllat de l’opinió i la petició del ministeri públic. En aquest sentit, ja el febrer de l’any 2020 el ministeri fiscal va avisar la jutge que en aquest cas no veia el delicte d’odi per cap banda. La jutgessa, però, no en va fer cas i va continuar la investigació establint una relació de causa efecte entre els missatges de la Mariona i la incapacitat del sotsoficial de la Guàrdia Civil declarada pels serveis mèdics.
12
1
