La recta final de la vista pel cas Mito a l’Audiència Nacional s’ha plantejat com un judici a les garanties i drets de qualsevol investigat. Una estratègia compartida per les defenses en una macrocausa com aquesta, on s’ajunten fins a cinc judicis diferents, amb més de cinquanta imputats entre persones físiques i persones jurídiques. Una vista que encara el torn dels informes finals després de setmanes d’una vista oral amb la qual es jutja un cas de narcotràfic, narcortransport i blanqueig, que suposadament dirigia José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, per a qui la fiscalia demana 31 anys de presó, i en què, de retruc, s’ha processat Gonzalo Boye per blanqueig.
Majoritàriament, les defenses, en elevar les seves conclusions a definitives, han reclamat al tribunal que presideix Félix Alfonso Guevara la nul·litat d’actuacions per la manca de garanties de les gravacions d’ambient, així com els hipotètics trencaments de la cadena de custòdia de proves incriminatòries. De fet, els mateixos lletrats han qualificat el cas d’investigació “prospectiva” en què grinyolaven les garanties processals. Una acusació que ha fet saltar com una molla la co-fiscal del cas, Cristina López Amat, que ha negat que això s’hagi produït. De fet, per justificar les maneres dubtoses de la investigació ha sentenciat que “la societat en la qual vivim no pot permetre que el dret a la intimitat serveixi de parapet per a la impunitat de conductes delictives tan greus com les que estem denunciant en aquest judici”. Un argument que ha fet posar els pèls de punta les defenses.
Precisament, el ministeri fiscal, de la mà del fiscal Ángel Bodoque, -encarregat de la peça de blanqueig- s’ha esgargamellat a intentar desmuntar la tesi de defensa de l’advocat de Carles Puigdemont, per a qui reclama 9 anys i 9 mesos de presó. Tot plegat, per la declaració inculpatòria de Manuel Puentes Saavedra, un altre processat -no avalada per la resta d’imputats-, que li va servir per sortir de la presó. Una acusació que va poder obtenir, arran d’un escorcoll, un document on Boye i el seu equip d’advocats preparaven l’estratègia de defensa. Un fet que el fiscal ha negat al·legant que l’escorcoll es va fer amb “exquisides garanties”.
Boye, obsessió del fiscal
Bodoque ha insistit que apareix Boye en informes policials com una de les persones que va participar en “el disseny i la construcció de tota una operació jurídica de mentida” per a la “recuperació dels diners intervinguts a Barajas”, els 890.000 euros. Uns diners que la mateixa policia apuntava que eren de Sito Miñanco. Una acusació insistent que mirava de contraatacar la defensa de Boye, que ha aportat documents, testimonis, declaracions, agendes, geolocalitzacions i fins i tot un procés judicial al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per rebatre la incriminació.
De fet, Boye va participar en la defensa jurídica del propietari dels diners confiscats a l’aeroport –Manuel González Rubio, tot i que la fiscalia insisteix que en realitat eren de Sito Miñanco–, tant en el procés administratiu com en el contenciós, per intentar recuperar-los. Un tràmit que es va resoldre fins i tot amb una rebaixa del 50% de la sanció dictada per la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Val a dir que ni en tot el procés administratiu, on també participava el Sepblac, l’acrònim en castellà del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, mai es van considerar aquests fons com a part de blanqueig.
Blanqueig, proves i narcotràfic
Tot i això, el fiscal, considera que els imputats van blanquejar una quantitat aproximada d’11 milions d’euros a través d’un entramat de societats i empreses. En aquest entramat, segons la tesi de la fiscalia, també hi hauria “correus humans” com el de González Rubio –tot i el seu alt nivell de vida i d’ingressos oficials. “Des de l’inici res és el que sembla, res no se sosté des de cap punt de vista d’acreditació”, ha mantingut el fiscal. Per això considera que el paper de Boye justifica la petició de “punibilitat”, perquè entén que com a advocat va “afavorir” el que el fiscal considera que va ser un delicte de blanqueig.
Però la seva exposició també ha tingut llacunes que han sotragat la sala, com ara la confusió entre suposats diners per fer narcotràfic amb el blanqueig. És a dir, els diners utilitzats per la compra i distribució de la droga amb els diners que resultat d’aquestes operacions que s’intenta blanquejar. En tot cas, ha demanat la inversió de la càrrega de prova, això és, proposar als acusats que aclareixin els fets que el fiscal considera blanqueig. Un argument que, ben segur, farà les delícies dels informes de les defenses.
Ni investigació prospectiva ni causa general, segons la fiscalia
Pel que fa a la resta de processats, la fiscal ha contextualitzat la confiscació d’unes quatre tones de cocaïna al vaixell Thoran, abans de ser introduïdes a “la península Ibèrica”. Una droga que, a parer, del ministeri públic intentava introduir la suposada organització de Sito Miñanco. Partint del resultat de la vista oral i de l’estratègia de les defenses, Martínez Amat ha subratllat que la investigació “no va ser prospectiva” i que en cap cas va ser una “causa general”.
A més, ha assenyalat que les escoltes comptaven amb autorització judicial i no hi va haver cap manipulació de les gravacions. Extrems que les defenses, amb perícia i audàcia, han fet aparèixer a la vista oral. D’aquí que hagi justificat una investigació tan llarga en el temps. “No estem davant d’una investigació prospectiva ni una causa general, sinó que la investigació es va allargar en el temps perquè l’organització va necessitar, alhora, aquell temps per desenvolupar la seva activitat delictiva”, ha refermat. De fet, ha situat l’inici de la investigació l’any 2016.
El xalet com a base d’operacions
La fiscal ha fixat com una de les peces claus de l’acusació el que ja ha fet notar durant tota la pràctica de prova de la vista oral. Sobretot, amb els policies de les diferents unitats que van vigilar un xalet a Galícia, que el ministeri públic vincula a una immobiliària de l’entorn de Miñanco, Inmobiliaria Saturnino, que es va sonoritzar. És a dir, s’hi van posar micròfons de manera general i generosa. Un habitatge que la fiscalia ha negat que fos un domicili familiar i on se celebraven reunions en la “clandestinitat”. “Era un pis franc, un centre d’operacions”, ha dit, i ha afegit que no hi vivia ningú i que tenia un caràcter logístic.
També ha justificat les gravacions, al·legant que el que s’ha captat pels micròfons sempre va tenir relació amb l’operativa d’introducció de droga a través Thoran. Ara bé, ha justificat que no es puguin concretar ni el dia ni l’hora de les gravacions segons si s’hi feien reunions perquè seria “una exigència” que no permetria utilitzar aquesta tècnica d’investigació. Per a la fiscal, era necessari tenir els micros encesos a qualsevol hora perquè no podien saber quan s’hi trobaven els membres de la suposada organització criminal. Un procediment avalat per les autoritzacions judicials. “La mesura va ser proporcional al delicte que s’estava investigant” perquè “el dret a la intimitat no pot servir de parapet a la impunitat de conductes delictives tan greus”, ha insistit. També ha defensat la legalitat de les escoltes en vehicles i ha apuntat que les actuacions que les autoritzaven “acotava l’objecte de la intervenció al conjunt de trobades mantingudes pels processats”, entre ells Prado Bugallo i els seus homes de confiança Luis Enrique García Arango i Juan Antonio Fernández Fernández.
