Fins a dos anys de presó. Aquesta és una de les penes que demana el fiscal per la comissió d’un delicte d’odi en un cas molt sonat. Els implicats són mitja dotzena d’ultraespanyolistes que arrencaven llaços grocs de solidaritat amb els presos polítics i es dedicaven a posar vàters a la porta de cases on presumien que vivien líders independentistes. Uns actes que el ministeri públic considera que són conductes “humiliants i que menyspreen” els destinataris, cosa que identifica amb l’article 510.2 del Codi Penal. Un article que castiga els que “lesionen la dignitat de les persones mitjançant accions que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit” a un grup per la seva ideologia.
Aquest dijous, el jutjat penal 2 de Girona seurà al banc dels acusats Santiago Pulido, un conegut arrenca llaços, Alfonso Dueñas, que havia estat vicepresident de Mossos per la Constitució, i quatre persones més per celebrar un judici que està previst que duri dues jornades. De fet, la vista oral arriba anys després dels fets i un cop ha acabat un llarg camí processal que va incloure, fins i tot, un arxivament de la causa, que posteriorment es va reobrir. En concret, es jutja una acció que va suposar deixar llaços grocs arrencats i dues tasses de vàter al domicili de la parella d‘Albert Donaire, aleshores un dels líders de Mossos per la Independència, el set d’abril del 2019, en els dies previs a la seva testifical al judici del Procés al Tribunal Suprem.
Amenaces i coaccions
Donaire va denunciar que un grup de desconeguts una nit li van deixar un vàter amb insults homòfobs i molts llaços grocs a la porta de casa seva. Tot plegat amb escrits com “ets una vergonya per a l’uniforme” o “Alberto, per a quan el 24 vagis al Suprem”, en referència a la seva citació del 24 d’abril davant del tribunal del Procés, on havia advertit que declararia en català. Donaire no es va arronsar i va denunciar els fets a través del seu perfil de Twitter i va rebre la solidaritat del president a l’exili, Carles Puigdemont, i l’aleshores inquilí de la Casa dels Canonges, el president Quim Torra.
Cinc anys després, i arran d’una tenaç lluita jurídica, el cas arriba a judici amb el convenciment del fiscal que es van cometre delictes d’odi. Així, la fiscalia reclama penes d’un any i nou mesos de presó per a la majoria dels acusats, i dos anys per a Santiago Pulido, en considerar que ha comès un delicte continuat. L’acusació particular augmenta en una persona més la llista d’acusats i demana 3.000 euros d’indemnització per danys morals. El cas, a més, està embolicat perquè un dels processats, el mosso d’esquadra líder de la plataforma espanyolista Mossos per la Constitució, va ser l’encarregat de trobar l’adreça de la parella de Donaire presumptament gràcies a la seva condició de policia.
