Més informació en relació amb els atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017. Després d’any i mig de feina, el govern de l’Estat s’ha decidit a desclassificar documents de l’expedient dels serveis d’intel·ligència i de l’administració sobre la vida de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, considerat el cervell dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Aquest dimecres, la presidència de la comissió d’investigació dels atemptats al Congrés ha rebut un gruix extensíssim de documentació on es torna a acreditar com el CNI va controlar Es-Satty i quina va ser la seva relació. Però, a més, s’ha aportat l’expedient d’expulsió que es va aturar gràcies a la laxitud de l’Advocacia de l’Estat i el Ministeri de l’Interior tot i una sentència ferma per tràfic de drogues per la qual va complir condemna a Ceuta i, posteriorment, a Castelló.
Els documents, als quals ha tingut accés El Món, constaten que, després de la sentència, Es-Satty va tramitar la suspensió de l’expulsió al·legant que el retorn al Marroc posava la seva vida en perill per les amenaces que rebia de les màfies de la droga marroquines. Advertències de mort, no només per ell mateix sinó també per a la seva família. I en la sentència definitiva que va evitar l’expulsió de l’imam, dictada el 2 de març de 2015, el magistrat titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Castelló va considerar que “no era proporcional” expulsar-lo arran dels seus “esforços d’integració a la societat espanyola” i pel seu “arrelament laboral a Espanya”.
Una decisió que, curiosament, va arribar just després de les trobades de l’imam de Ripoll amb els agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que els mateixos serveis secrets admeten en un informe confidencial remès al Congrés el 17 i 31 de març i el 24 d’abril de 2014 d’abril. El 19 de maig de 2014 s’aturava cautelarment l’expulsió “sense oposició del ministeri de l’Interior”.
Un cas llarg i una petició d’asil
El 14 de setembre de 2011, Abdelbaki es-Satty va ser condemnat per tràfic de drogues a quatre anys i un mes de presó. Una pena que va ser confirmada el 8 de febrer de 2012. Una condemna que suposava l’ordre d’expulsió que no es va començar a tramitar per part del Ministeri de l’Interior fins al 12 de març de 2014. La delegació del govern espanyol a Castelló va acordar el 22 d’abril de 2014 l’expulsió i la prohibició d’entrada durant cinc anys de l’imam, no només a Espanya, sinó a tots als estats de l’espai Schengen. Una decisió que es va recórrer davant el Jutjat Contenciós Administratiu.
En aquest procediment judicial va començar un periple favorable a Es-Satty. D’entrada, va sortir de la presó després de les darreres entrevistes amb els agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i no només va recórrer l’expulsió, sinó que va presentar, paral·lelament, una petició d’asil. A Es-Satty totes li van pondre. L’advocat de l’Estat es va mostrar favorable a suspendre cautelarment l’expulsió mentre es tramitava el recurs contenciós i el delegat del govern a Castelló va informar a favor de tramitar la petició d’asil. Finalment, el jutjat contenciós, en una sentència de dos de març del 2015, va anul·lar l’ordre d’expulsió per “desproporcionada” argumentant els “esforços” d’Es-Satty per “integrar-se a la societat espanyola” i també el seu arrelament laboral.
