Aquest dilluns, Espanya viurà una jornada doblement sorprenent. Per una banda, es veurà la imatge d’un membre d’una alta institució assegut al banc dels acusats. I, en segon terme, el fet destaca pel tipus d’institució, la Fiscalia General de l’Estat, en concret Álvaro García Ortiz, màxim representant del ministeri públic i d’un poder constitucional que, si una característica té, és la seva immunitat tradicional. De fet, una de les frases més habituals en les anàlisis politicojurídiques és que “de jutges, de tant en tant, en cau algun i, en canvi, de fiscals, mai”.
A les deu del matí d’aquest dilluns, 3 de novembre, començarà, a la poderosa i omnipresent sala penal del Tribunal Suprem, la vista oral que ha de decidir si García Ortiz va filtrar un correu electrònic en què l’advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, reconeixia que el seu client, Alberto González Amador, havia comès frau fiscal. Un mail contextualitzat en una negociació de conformitat, és a dir, per estalviar-se una pena més elevada, entre la Fiscalia i l’advocat.
El judici té previstes sis jornades fins al 13 de novembre, en torns de matí i tarda. García Ortiz serà el darrer a declarar i el dia 13 les parts presentaran els seus informes a un tribunal presidit per Andrés Martínez Arrieta. Tot plegat per un delicte menor de revelació de secrets, on les acusacions han anat a màxims. De fet, una de les peculiaritats d’aquest judici és la quantitat d’acusacions que hi ha: una de particular i sis acusacions populars que reclamen presó. En canvi, l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia demanen l’absolució de l’acusat.
Un judici que ve de lluny
El judici té tots els elements per ser un episodi transcendental de la procel·losa vida política de l’Estat, en un ambient bel·licós i de setge constant a la figura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al PSOE i a qualsevol que doni suport al poder executiu. Per primera vegada a la història, un fiscal general de l’Estat -un poder constitucional- serà jutjat després d’una intensa instrucció amb la famosa Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) pel mig. Una instrucció que va córrer en paral·lel al suport explícit i funcional a l’aplicació de la llei d’amnistia tot i la pressió contrària dins el Consell Fiscal.
Tot plegat amb la guerra oberta al poder judicial i al ministeri públic, i dins el mateix ministeri públic, contra García Ortiz i la seva mentora, Dolores Delgado, exfiscal en cap antiterrorista a l’Audiència Nacional, exfiscal general de l’Estat i exministra de Justícia. Tant és així que Delgado ha estat nomenada tres vegades com a fiscal de memòria i de la sala militar, i tots els nomenaments s’han impugnat.
De fet, el nomenament de García Ortiz va haver de ser avalat pel Tribunal Suprem perquè el sector conservador i dominant del ministeri públic ja va intentar defenestrar-lo. Fins i tot, en una inèdita maniobra, el novembre de l’any 2023 el Consell General del Poder Judicial va emetre un informe, aprovat per vuit vots a favor i set en contra, en què manifestava el seu desacord amb la seva renovació en el càrrec.
Quaranta testimonis
La vista oral compta ara per ara amb quaranta testimonis. Tot un repertori que descriu la complexa biosfera política, judicial i mediàtica dels poders de l’Estat. Val a dir que hauran de passar per l’estrada vuit fiscals, dos responsables de premsa de la Fiscalia, dotze periodistes, onze agents de l’UCO de la Guàrdia Civil i el mateix González Amador. Però els polítics no s’escapen de testificar, i són testimonis en què la defensa de García Ortiz, dirigida per l’Advocacia de l’Estat, pot sucar pa.
A l’estrada s’enfilaran Miguel Ángel Rodríguez, MAR, cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso i exportaveu del govern espanyol del PP de José María Aznar, Francesc Vallés i Pilar Sánchez Acera, de l’estructura estratègica de la Moncloa, i Juan Lobato, exsecretari general del PSOE de Madrid, la federació socialista que sempre aporta sorpreses de darrera hora. Cal tenir present que el tribunal va rebutjar cridar com a testimoni Santos Cerdán, exsecretari d’organització del PSOE i ara en presó provisional arran del cas Koldo per ordre del magistrat del Tribunal Suprem Leopoldo Puente.
Un tribunal dur
Un dels punts més importants del judici és la composició del tribunal. D’entrada, els togats seran encapçalats pel president de la sala penal, Andrés Martínez Arrieta. La resta de l’elenc que deliberarà estarà format pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Ana María Ferrer, Susana Polo i Carmen Lamela. Comptat i debatut, cinc magistrats conservadors i dos dels considerats progressistes. La composició del tribunal delata els pocs equilibris de la judicatura espanyola. Però també cal ressaltar qui serà la ponent de la sentència, Susana Polo, un rol important perquè, en cas de desacord amb l’opinió majoritària del tribunal, s’haurà d’apartar i emetre un vot particular o bé proposar una resolució que permeti la unanimitat del veredicte.
Polo és una especialista en violència de gènere que va augmentar les penes als condemnats per la Manada de Pamplona, va ratificar la multa per desobediència a l’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant i va qualificar de “brillant” la sentència del Procés. De tota manera, també era l’encarregada de discernir si hi havia o no terrorisme en el cas Tsunami. Una errada processal de l’Audiència Nacional, però, va aturar la voràgine judicial contra el moviment, i Polo no tenia clar que fos terrorisme. També va signar el vot particular, amb Ana Ferrer -que també forma part d’aquest tribunal-, contra la confirmació de la sentència l’expresident andalús Juan José Griñán pel cas dels ERO.
Una defensa d’estat i unes acusacions polítiques
García Ortiz comptarà amb una defensa excepcional. L’excap de l’Advocacia General de l’Estat Consuelo Castro, que farà tàndem amb Iñaki Ocio, un advocat de l’Estat que va iniciar la seva carrera fa sis anys a Barcelona i que gaudeix de la confiança de Zaida Fernández Toro, actual cap de l’àrea penal dels lletrats de l’Estat. Castro va ser l’encarregada de canviar la qualificació dels delictes i, per tant, les peticions de penes, que van passar a ser molt menors, als condemnats pel Procés en el judici al Tribunal Suprem. Són dos tòtems del cos de lletrats de l’Estat. La fiscalia estarà representada per la número 1 de la carrera fiscal, la tinent fiscal del TS, María Ángeles Sánchez Conde, que demana l’absolució per a García Ortiz.
En canvi, les acusacions es delaten soles. L’acusació particular, lògica perquè si no el cas no s’aguantaria, serà exercida per l’interessat, González Amador, representat per l’advocat Gabriel Ramos. Una acusació que sol·licita 4 anys de presó, 3 anys de suspensió de sou i feina, inhabilitació, una multa de 108.000 euros i una indemnització de 300.000 euros per danys morals. S’afegeixen les acusacions populars. En aquest cas l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF)-molt conservadora-, representada per Juan Antonio Frago i Verónica Suárez, reclama més pena, tot ampliant l’acusació amb el càrrec prevaricació. Així, vol que l’imposin 6 anys de presó i 12 d’inhabilitació.
Pel que fa l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid (ICAM), demana quatre anys de presó, tres de suspensió, inhabilitació i una multa de 81.000 euros. L’entitat que moltes vegades actua com fiscalia a l’ombra, el parasindicat Manos Limpias, amb Víctor Soriano de lletrat, reclama la mateixa pena de presó i suspensió, a més d’una multa de 216.000 euros. I l’acusació popular unificada integrada per la Fundació Fòrum Libertad i Alternativa, Vox i Hazte Oír -de dreta extrema- reclama 4 anys de presó, 3 anys de suspensió i inhabilitació per revelació de secrets i prevaricació.
