Possiblement, la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) d’aquest dijous –que anul·lat la retirada de les immunitats parlamentàries del president a l’exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín– té pocs efectes pràctics. De fet, algunes veus apunten que Comín se’n podria beneficiar en el seu procediment per obtenir la seva acta d’eurodiputat, bloquejada per la persistent persecució del Tribunal Suprem a través del delicte de malversació. Altres veus asseguren que es tracta d’una decisió simbòlica, tot i que podria generar algun efecte dominó conceptual en el marc de la defensa dels drets polítics, no només dels europarlamentaris sinó també dels ciutadans europeus en general.
Ara bé, la sentència sí que deixa negre sobre blanc l’evidència, per part dels magistrats, que la causa oberta contra els independentistes és política. A més, introdueix una qüestió fonamental com és la condició “d’imparcialitat objectiva” en qualsevol procés judicial. En tot cas, les 27 pàgines de la resolució insisteixen en els fets polítics que van generar el procés judicial contra Puigdemont, i com va ser esperonat per formacions polítiques, com ara Vox, que s’integren en un espai ideològic concret i contrari al sobiranisme català.
Gonzalo Boye, advocat de l’exili i que sempre havia confiat en el criteri del TJUE, valora la sentència en declaracions a El Món en el sentit que obliga a “aplicar els drets fonamentals en un procediment polític” i que la “persecució judicial a un parlamentari o un càrrec electe no es pot fer d’esquena al dret”. “És la primera vegada que el Parlament Europeu perd un procés davant el TJUE”, recorda per evidenciar la construcció a través de la sentència del concepte “d’imparcialitat objectiva”. En tot cas, el TJUE, que ben aviat ha de resoldre sobre les qüestions prejudicals de la llei d’amnistia, ha arribat a la conclusió que el procés contra el sobiranisme té un fonament polític i aquest dijous ho ha deixat per escrit.
Imparcialitat, la clau
El fet que el tribunal hagi estimat el recurs de cassació interposat per la defensa de Puigdemont, Ponsatí i Comín contra la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per la manca d’imparcialitat de l’eurodiputat que va emetre l’informe que afavoria la retirada de la seva immunitat és concloent. En aquest sentit, els magistrats recorden que l’eurodiputat búlgar forma part d’un espai ideològic polític que no només és contrari ideològicament a l’independentisme, sinó que va esperonar el procés judicial que va provocar la retirada de la immunitat.
De fet, és la posada de llarg del concepte “imparcialitat objectiva”, és a dir, que participar en actes o manifestacions o en accions manifestament contraris als postulats de qui és sotmès a un procés judicial esberla el principi de neutralitat. Un raonament que permetria expulsar de qualsevol causa qualsevol instructor, jutge o fiscal que participi en actes o esdeveniments contraris a l’objectiu polític pel qual s’imputa un procés judicial a un polític o un ciutadà. De fet, l’advocat Josep Jover, un veterà defensor dels drets polítics de la ciutadania europea, assegurava que la sentència deixa clar que “les afinitats polítiques i les manifestacions externes, actives o passives no són innòcues i esdevenen elements de prova suficients per invalidar actes jurídics”.
Afecta Espanya?
“Històricament, el sistema judicial espanyol ha operat sota una presumpció d’imparcialitat difícil de tòrcer, exigint proves gairebé diabòliques de biaix subjectiu”, al·lega Jover. En definitiva, considera que s’acaba la “neutralitat presumpta” del dret espanyol per obra del caràcter de primacia del dret de la Unió. “La sentència determina que la pertinença a associacions o la manifestació pública d’afinitats polítiques són fets objectius que poden contaminar un procediment”, recorda Jover.
D’aquesta manera, raona que, “si un jutge ha participat en actes de caràcter polític, ha signat manifestos contra l’independentisme, pertany a associacions que han fet pública la seva postura o manté vincles amb grups que exerceixen l’acusació, la seva capacitat per impartir justícia imparcialment i equitativament queda legalment compromesa”. Un fet que ha estat present en diversos membres de la judicatura i que no ha estat prou per recusar-los. Al capdavall, l’article 117 de la Constitució determina que els jutges espanyols són “independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei”, però en cap cas diu imparcials.
Un repàs dels fets
La resolució del TJUE relaciona els fets que han portat a la seva decisió i es remunta de manera expressa i destacada a l’aprovació de les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre de 2017, així com a la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya del Primer d’Octubre. Precisament, la sentència afirma que “arran de l’aprovació d’aquestes lleis i de la celebració del referèndum, el ministeri fiscal, l’Advocacia de l’Estat i el partit polític Vox van incoar un procés penal contra Puigdemont, Ponsatí i Comín, entre d’altres, en considerar que havien comès fets que encaixaven, depenent de les persones en qüestió, en particular en els delictes de rebel·lió, sedició i malversació”. Una referència que els magistrats destaquen per emfatitzar l’origen polític del cas.
Afegeixen, en la seva resolució, el paper de l’eurodiputat búlgar del mateix grup de Vox, Angel Dzhambazki, que va emetre els informes per aixecar els suplicatoris dels tres eurodiputats, en el marc de la comissió d’Afers Jurídics –JURI, per les seves sigles en anglès– del Parlament Europeu, que alhora, presidia Adrian Vázquez, que havia aconseguit l’escó per Ciutadans. Així mateix, la sentència recorda que Dzhambazki va organitzar un esdeveniment que es va celebrar el 6 de març de 2019 al recinte de l’Europarlament, amb el líder de Vox, Santiago Abascal, en el qual es va “va proferir l’eslògan Puigdemont, a la presó!“.
Un fet que, a criteri del tribunal, “demostrava la seva parcialitat o, si més no, suscitava dubtes legítims sobre la seva parcialitat”. Cal afegir que el tribunal insisteix que el diputat búlgar, a més, comparteix grup polític a l’Europarlament amb els ultres espanyols de Vox, que són acusació en el procés contra Puigdemont. “L’organització d’aquest esdeveniment per part de la persona que posteriorment es designaria ponent era indicativa no només d’un suport a les idees polítiques del partit esmentat sobre la situació a Catalunya, sinó també d’una posició favorable al processament dels recurrents”, conclouen els magistrats.
Una “imparcialitat objectiva”
Un dels punts forts de la resolució és l’entrada amb força del concepte “imparcialitat objectiva”. Un dels dos vessants del que els magistrats consideren “l’exigència d’imparcialitat”. És a dir, per una banda, la “imparcialitat subjectiva, en virtut de la qual cap dels membres de la institució interessada que estigui a càrrec de l’assumpte ha de prendre partit o tenir prejudicis personals”; i, d’altra banda, la imparcialitat objectiva, d’acord amb la qual aquesta institució ha d’oferir prou garanties per descartar qualsevol dubte legítim sobre un possible prejudici”.
És a dir, el tribunal deixa clar que un procés polític com és l’atorgament d’un suplicatori té una arrel jurídica. Per tant, pel “bon funcionament de l’Eurocambra en el seu conjunt, els motius del suplicatori cal examinar-los tenint presents els drets de l’individu de què es tracti i els principis de democràcia representativa i de separació de poders, i no en funció d’orientacions polítiques“. Seguint aquest fil, els magistrats entenen que els perjudicats per l’aixecament d’un suplicatori “no han de poder tenir dubtes legítims pel que fa al fet que el ponent encarregat d’instruir aquest suplicatori no es guia per consideracions que li impedeixin exercir amb objectivitat les seves funcions en la preparació de la decisió del Parlament sobre l’eventual existència de fumus persecutionis, -intenció de perjudicar un adversari sota un suposat argument legal”.
Així, la conclusió és que un “ponent que formi part d’un grup polític al qual pertanyen diversos diputats del partit polític que ha promogut contra el diputat el procés penal del qual porta causa un suplicatori, partit aquell que té un interès particular en el resultat” esberla el dret de la Unió. En aquesta línia, Boye recorda que el principi “d’imparcialitat objectiva” ha estat al·legat contínuament a la justícia espanyola en causes relacionades amb el Procés, com ara en les actuacions de l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en el cas del president Quim Torra o de l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs.
