No hi ha hagut segona ronda, ni cap més oportunitat. Finalment, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat revisar la sentència del mateuis Tribunal, del passat 6 de novembre, amb què avalava la presó provisional d’Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez durant els períodes electorals i en ple debat d’investidura al Parlament de Catalunya. En una breu resolució, els magistrats han decidit no admetre a tràmit un recurs extraordinari, el recurs davant la Gran Sala TEDH contra la sentència que donava per bones les resolucions de Manuel Marchena i de Pablo Llarena.
De fet, és un recurs excepcional que poquíssimes vegades els magistrats europeus acorden tramitar. Cal tenir present que la decisió del passat mes de novembre no va tenir cap vot particular dels magistrats que componien el tribunal, ja que es va prendre per unanimitat. De fet, aquest recurs és inusual i, sobretot, és per a precisions de, per exemple, trencament de doctrina o divisió dels magistrats. En definitiva, les sentències dictades per un comitè o per la Gran Sala, així com les decisions d’inadmissibilitat, són definitives i no es poden recórrer. La inadmissió no necessita que sigui una resolució motivada amb el benentès que consideren que la decisió del tribunal no entra en els paràmetres de revisió excepcional.
No s’havien entès el fets
El recurs retreia als magistrats que no d’havien acabat d’interpretar correctament els fets. Així, reclamaven més atenció en les maniobres del jutge instructor del judici del Procés, per impedir la investidura de Turull o la participació com a candidat a la presidència de la Generalitat a Jordi Sànchez com a diputat electe del Parlament de Catalunya.
En aquest sentit, destacaven al tribunal que la presó venia condicionada per un context polític que no podia afectar els drets polítics dels demandants. De fet, Llarena argumentava les sospites de “reincidència” o bé el fet que no s’havien redimit dels seus objectius independentistes. En síntesi, volen aprofundir en els motius al·legats per un jutge instructor per tal de no permetre que cap dels dos pogués exercir els seus drets polítics quan durant el judici i estan a la presó, van participar de la campanya electoral o, fins i tot, van prendre possessió dels seus escons al Congrés.
Per la seva banda, el líder d’ERC va denunciar Espanya pel fet que els tribunals li impedissin assistir a la sessió constitutiva del Parlament i per assistir a la sessió d’investidura del president de la Generalitat quan estava encausat pel cas de l’1-O. Junqueras esgrimia que es va vulnerar el seu dret a exercir el seu mandat com a diputat i a expressar la seva opinió com a membre del Parlament escollit democràticament.
