Finalment, el Tribunal Constitucional ha decidit no aixecar la inhabilitació dels condemnats per malversació per la condemna sobre el Primer d’Octubre per part de la sala penal del Tribunal Suprem. Els magistrats, fent cas al que havia postulat el ministeri fiscal, rebutja aixecar com a mesura cautelar la inhabilitació que demanaven en l’exvicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, en el seu recurs d’empara davant la negativa del tribunal a aplicar-los la llei d’amnistia.
En les tres resolucions, el Tribunal acorda “no suspendre l’execució de la pena perquè no se’n deriva un perjudici irreparable que pogués fer perdre a l’empara la seva finalitat“. El plenari dels togats raonen que la llarga durada de la inhabilitació absoluta imposada als quatre membres del Govern de Carles Puigdemont, no permet la mesura cautelar i sense unes eleccions a la vista. Al capdavall, no és cap secret que el Tribunal Constitucional espera la resolució definitiva de les qüestions prejudicials presentades per diversos organismes judicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
En concret, recorden que la sentència del Procés imposen entre dotze i tretze anys d’inhabilitació -una pena que l’indult no va suspendre- i, per tant, el temps pendent de compliment, és superior a cinc anys. Un termini que permet interpretar que el Tribunal resoldrà els recursos d’empara en un temps “manifestament inferior”. És a dir, que podria ser una pressuposició del veredicte. De fet, els magistrats també al·leguen la “impossibilitat d’adoptar en aquesta fase del procediment constitucional, d’acord amb la reiterada doctrina constitucional, un judici anticipat”, que suposaria aixecar la pena sense un risc imminent de vulneració dels seus drets.
Dues causes d’exclusió
Junqueras, Bassa, Turull i Romeva van presentar llurs recursos per impugnar les interlocutòries de l’1 de juliol i 30 de setembre de 2024 amb què la sala penal declarava que no podia aplicar l’amnistia perquè el delicte de malversació de cabals públics hi concorren causes d’exclusió previstes en la mateixa Llei perquè eren delictes que afecten els interessos financers de la Unió Europea. Una decisió que l’exvicepresident i els consellers retreien que se’ls hi vulneraven diversos drets fonamentals com ara el dret a la tutela judicial efectiva, el principi de legalitat i la conculcació del dret a la participació política.
