Nou èxit en els recursos per la inaplicació de la llei d’amnistia. Si dijous de la setmana passada l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) donava el vistiplau al text, aquest dijous ha tornat a ser el torn del Tribunal Constitucional. El ple de l’alta magistratura ha desestimat les tres qüestions d’inconstitucionalitat promogudes per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que afectaven l’expresident Quim Torra, l’exconseller Bernat Solé i l’exdiputat de la CUP, Pau Juvillà, totes tres presentades per desobediència.
Amb aquestes qüestions resoltes, el TC indica al TSJC que ha d’aplicar l’amnistia perquè la Constitució empara la mesura i no col·lideix amb cap dret dels al·legats pels magistrats. Com ja és habitual en el tràmit constitucional de la llei d’amnistia, la sentència té vots particulars dels magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño, el sector més dur del tribunal.
Tres qüestions
La resolució, encara pendent de passar a la firma, encara les tres qüestions d’inconstitucionalitat es van promoure en tres processos conclosos per sentències condemnatòries per delicte de desobediència. En aquest sentit, els magistrats apliquen la doctrina de la seva sentència 13/2025 del 26 de juny, amb què avalava en termes generals la llei, i la sentència del passat mes d’octubre, amb què també tombava les qüestions plantejades per la sala penal del Tribunal Suprem.
Com va passar precisament amb la resolució del Suprem i dels recursos interposats pel govern de l’Aragó, les sentències no aborden els arguments d’inconstitucionalitat fonamentats en la possible vulneració de l’article 1.1 de la Constitució, sobre els principis de l’estat de dret i la facultat constitucional d’amnistiar, o de vulneració de la primacia de la Constitució. De fet, els magistrats esquiven el debat al·legant efectes processals en el plantejament de les qüestions d’inconstitucionalitat.
Pel que fa al fons, el Tribunal també desestima les queixes basades en la vulneració dels principis de seguretat jurídica i d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE) i en la infracció dels principis de separació de poders (117.3 i 118 CE). De fet, el tribunal es mostra d’acord amb els recursos plantejats per defenses i, sobretot, pel ministeri fiscal. Per tant validen, l’aplicació de l’amnistia pels delictes de desobediència.
