Més sorpreses en el recurs d’emparament presentat per Acció Cassandra, l’entitat jurídica en defensa dels drets de la minoria nacional catalana, contra el trasllat de les pintures murals de Sixena al monestir de l’Aragó. Si aquest dimarts l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, intentava infructuosament personar-se a la causa, aquest dimecres el protagonista ha estat el Tribunal Suprem.
A través d’una inèdita diligència, a la qual ha tingut accés El Món, la sala civil de l’alt tribunal, ha acordat remetre al Tribunal Constitucional còpia de la sentència que confirma les dues resolucions anteriors d’ordenar el trasllat dels frescos romànics del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a Sixena. Una decisió que ha estat molt ben rebuda pels impulsors del recurs, perquè interpretaven que els magistrats del Suprem podien entrebancar la petició al·legant que aquests lletrats no són part personada en el plet civil.
Sia com sia, el Suprem ha fet cas amb una celeritat extraordinària de la petició dels tres encarregats d’analitzar el recurs, que té com a ponent la vicepresidenta Luisa Balaguer, del sector progressista. De fet, el passat 4 de juliol va decidir obrir carpeta del recurs i requerir la sentència del Suprem, la del jutjat de Primera Instància d’Osca i la de l’Audiència. Amb la decisió del Suprem, poc marge tindria els altres dos tribunals per no aportar testimoni de la sentència o entrebancar el lliurament. Per tant, tant Josep Rosell com Lluís Gibert, coordinadors d’Acció Cassandra, consideren la decisió del Suprem una “molt bona notícia”.
Un recurs per protegir drets fonamentals
El recurs presentat per Acció Cassandra considera que existeix una vulneració del dret constitucional al patrimoni artístic i cultural establert a l’article 44 de la Constitució. “Tot i ser un principi rector, aquest dret pren valor efectiu quan una execució judicial pot frustrar l’accés universal a l’art, especialment si el trasllat de les obres a un espai privat i de difícil accés com Sixena priva la societat catalana del seu gaudi”, raonen Rosell i Gibert al recurs.
El recurs pot ser la via per aturar l’execució de la sentència, ja demanada per l’Aragó i, de retruc, per buscar l’empara davant la justícia europea a través d’una demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En les pròximes setmanes se sabrà la resposta de la resta d’instàncies judicials i els magistrats del TC ja podran elaborar un primer dictamen per admetre o no formalment el recurs.
