Si fossin policies ja faria mesos que serien amnistiats, però són acadèmics i juristes sobiranistes. Només així s’explica la resistència del titular del Jutjat Penal número 11 de Barcelona a aplicar la llei de l’oblit penal pels independentistes als membres de la sindicatura electoral del Primer d’Octubre. Tant és així que les defenses van presentar sengles escrits reclamant que s’apliqui d’una vegada l’amnistia a la vista que, tot i haver estat sol·licitada, dorm el son dels justos a l’oficina judicial.
Davant la darrera petició, el jutge ha dictat una nova providència d’una sola pàgina, a la que ha tingut accés El Món, en la que lluny de rectificar es remet a una altra providència del 30 de setembre de 2024. Una resolució que ha fet posar el crit a les defenses perquè no té res a veure amb l’amnistia ni amb les dilacions de l’aplicació de la llei. De fet, era un document que només proveïa uns recursos de dos dels síndics, Marc Marsal i Tània Verges, interposats el 13 de desembre de 2023, molts mesos abans que la llei d’amnistia fos aprovada.
Volem que es compleixi
La defensa dels síndics Josep Pagès i Jordi Matas exigeix al jutge amb un nou escrit que es resolgui la petició d’amnistia d’acord amb les prevencions i obligacions de la mateixa llei. Un text que va entrar en vigor l’11 de juny 2024 i que estableix un caràcter preferent i urgent d’aplicació, en un termini màxim de dos mesos. “No creiem, sincerament, que es requereixi cap especial esforç per comprendre la literalitat de la norma i la conducta en què evidentment està incorrent aquest Jutjat per raons que desconeixem, però que podem imaginar”, asseguren els lletrats Isabel Elbal i Gonzalo Boye. De fet, el jutge deu esperar al fet que es resolguin les qüestions d’inconstitucionalitat registrades per altres tribunals i que el jutge no ha presentat.
Els escrits són especialment durs perquè retreuen al jutge que “no hi ha cap altra manera d’interpretar la norma, sense violentar-lo” que s’apliqui l’amnistia de manera preferent i urgent. “Farà un any i encara està sense resoldre”, lamenten els lletrats tot recordant que l’aplicació correspon fer d’ofici, però que a més s’ha instat de part. “És simplement negar-se a resoldre”, conclouen els lletrats. Segons la resposta del jutjat els advocats no descarten obrir accions penals contra el jutge per aquesta resistència a aplicar la llei.
