Calia preparar-s’ho molt bé. Les defenses esperaven la jornada d’avui, la vintena, del judici contra els Pujol Ferrusola amb ganes de gresca, amb artilleria lleugera i pesada i sense miraments. Al capdavall, és un cas basat en atestats incriminatoris per part de policies que fan de legisladors i jutges i que fan seure al banc dels acusats qualsevol que tingui aura d’enemic públic número u, i si és català, més. Tocava la rèplica dels advocats defensors després d’una jornada d’interrogatoris del ministeri fiscal i de l’Advocacia de l’Estat al policia instructor en cap del cas Pujol, el responsable dels atestats, l’inspector 89140, Álvaro Ibáñez. Un policia que aquest matí s’ha descrit ell mateix com el “millor” en investigacions de corrupció.
L’inspector esperava aprofitar la indulgència del president del tribunal, José Ricardo de Prada, que abans d’iniciar la seva testifical li ha comentat que entenia que “l’animadversió” contra els acusats era “un simple malestar”. Però de res li ha servit l’amabilitat del magistrat, perquè un judici és com en un partit de futbol, per molt destraler que sigui jugant, si al davant tens un Lamine Yamal inspirat, motivat i amb un ofici cum laude, no només no tens res a fer, sinó que pot ser una carnisseria. I això és el que ha passat en les primeres hores de l’interrogatori de Cristóbal Martell, advocat de Jordi Pujol Ferrusola. L’ofensiva del lletrat ha estat demolidora, fins al punt que el magistrat president ha aturat el temps per evitar que la sagnia anés a més.
“Un pasito más“
Martell havia fet el guió de l’interrogatori amb perspicàcia però amb força simplicitat, per evidenciar els forats negríssims dels atestats de l’instructor. En concret, operació per operació i atestat per atestat i amb la fórmula habitual de l’advocat d’avançar tot dient “doy un pasito más”. Només calia mirar el fiscal Fernando Bermejo, amb el cap recolzant amb la mà. La intensitat de les preguntes sobre operacions immobiliàries del seu client en municipis amb ajuntaments del PSC i amb Governs tripartit a la Generalitat i la manca d’investigació d’elements “rellevants” ha posat contra les cordes l’inspector, que s’ha vist obligat a utilitzar les crosses habituals: “No ho recordo”, “No ho vaig fer jo”, “Ho desconec”. O, encara més agosarat: “Això ho va fer el meu segon”, “Ho vaig buscar a Google” o recordar la “sentència del cas Palau” -un cas en el qual no hi ha cap Pujol condemnat, ni va estar processat.
La tesi de la defensa ha estat recordar que, si les operacions de Pujol Ferrusola provenien de delictes precedents de corrupció política –matèria en la qual l’inspector ha dit ser un “expert”–, la policia hauria d’haver buscat proves, indicis o fets que abonessin la seva acusació. Martell ha recordat que l’acusació policial és un “retorçament del dret” i que no s’ha aportat cap nexe de causalitat entre les operacions i aquestes maniobres, com ara comprovar qui donava les llicències –polítics del PSC– o la realitat de les operacions. O una cosa tan grollera com atribuir una agenda on a la portada posa “Jordi Puig Godes” a Jordi Pujol Ferrusola. Especialment sagnant ha estat quan li ha recordat l’informe 9842 que el mateix jutge instructor, José de la Mata, va haver d’expurgar de la causa per l’olor de socarrim que feia. Un informe amb dades “de bases d’intel·ligència policial” que no ha pogut especificar. És l’informe sobre el famós pendrive dels Pujol, que va comportar la primera –i de moment única– condemna per l’operació Catalunya, contra l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional Eugenio Pino, en el càrrec quan governava Mariano Rajoy.
El jutge al rescat, però fins a un punt
El policia, manifestament torbat per l’allau de mancances delatades en la seva instrucció, ha estat auxiliat per Ricardo de Prada. El magistrat ha demanat no fer “reconvencions” a les preguntes al testimoni. Una petició que portava un missatge implícit del magistrat, quan ha expressat que “ja havia entès l’interrogatori”. “Ho he comprès”, ha replicat. És a dir, el magistrat demanava condescendència davant l’escorxament dels atestats. Tot i l’ajuda del tribunal, el testimoni ha intentat refer-se qualificant de “mentida” la seva implicació en el cas del pendrive. El magistrat se n’ha cansat i li ha advertit que un “testimoni ha de ser col·laboratiu”.
Tot i això, l’interrogatori encara ha ofert un espectacle final, quan Martell ha recordat a Ibáñez l’expressió de “delictes concomitants de corrupció política” que ahir va expressar el policia. L’inspector va esmentar el cas Banca Catalana, el cas ITV -posterior als fets que es jutgen-, el cas Huarte, l’afer Kepro (1999) com a delictes precedents. Martell ha repassat tots els casos per demostrar la desvinculació d’aquests sumaris amb el judici actual. Fins i tot, ha estat força curiós quan el policia ha qualificat de corrupció una factura de l’any 1995 de 35.000 pessetes de Jordi Pujol Ferrusola com a autònom a una empresa de Lluís Prenafeta. El magistrat intentava aturar la batussa com el coronel Trautman intentava aturar els policies que empaitaven John Rambo, als boscos de la vila de Hope. Però ha desistit i ha permès que continués el festival de la defensa.
Google, la gran font
Després de Martell, ha estat el torn de Pau Ferrer, advocat de Pere, Marta, Mireia i Oleguer Pujol, amb el seu estil habitual calculadament desapassionat. Amb prou audàcia desmenjada, li ha arrencat les conclusions que volia. En primer terme, que la supervisió dels informes que coordinava era simplement formal i que no va mirar l’explicació alternativa sobre la possibilitat de la deixa de Florenci Pujol. Ferrer sap perfectament que el BOE evidencia com el pare de l’expresident Pujol va ser sancionat per fuga de capitals. El policia ha reconegut que “alguna cosa va veure a internet”.
A continuació, ha estat el torn d’Oriol Rusca, advocat de Mercè Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola. Tot i patir un constipat de mala ganya, no li ha tret ni un bri d’energia al seu interrogatori. Fins al punt que el magistrat ha demanat calma i serenor. Rusca no s’ha donat per al·ludit i ha interrogat amb preguntes directes, amb naturalitat i amb una vehemència estudiada que ha neguitejat l’inspector. Així ha aconseguit fer diana quan ha pronunciat la paraula màgica aprofitant una interrupció del magistrat president quan demanava una explicació sobre una expressió en un atestat. “Senyoria, ho dic per la manca de rigor dels atestats que inculpen”, ha assenyalat amb una paradinha anterior.
El lletrat Francesc Sánchez, defensa d’Oriol Pujol, s’ha encarregat de treure de l’equació el cas ITV pel qual va ser condemnat el seu client. I, tot seguit, els lletrats dels altres imputats, fora ja de la família, José Antonio Choclan o Fermín Morales, amb més hores de vol que les togues del Col·legi d’Advocats, han fet un recital. Una orquestra polifònica que el magistrat no ha pogut frenar malgrat els seus intents infructuosos d’evitar comentaris o raonaments o conclusions que han anat desgranant durant l’interrogatori. Al final, el magistrat tallava les preguntes amb una fórmula prou cordial, “ja s’ha contestat”. Una manera educadíssima de demanar que deixessin anar la presa, que ja ha patit prou i ho hem entès tots.
