El judici a l’exconseller d’Interior Miquel Buch i a l’exescorta de Carles Puigdemont Lluís Escolà arriba ja a l’equador. De fet, aquest divendres acabaran les proves testificals i serà el torn de les documentals. Precisament, les proves documentals que hi ha dins el sumari del cas és un dels punts on les defenses volen incidir. Com a exemple, la situació que un dels informes aportats pels Mossos d’Esquadra contra el sergent no portava ni data ni signatura. Però, hi ha dos documents que han fet aixecar les orelles a les defenses. Per una banda, una denúncia a l’Oficina Antifrau amb dades confidencials d’Escolà que només, segons els advocats defensors, poden haver sortit de les bases de dades del Cos de Mossos d’Esquadra.
Una denúncia que, finalment, va ser arxivada perquè Ciutadans en va presentar una el març de 2019 davant la Fiscalia Superior de Catalunya contra el conseller i el sergent, i finalment va ser el mateix ministeri públic que el novembre de 2019 va posar la que ha arribat a judici. Però l’actuació ja venia d’abans. Al sumari, i segons va constatar la lletrada d’Escolà, Isabel Elbal, a l’interrogatori del cap de la investigació, l’intendent Toni Rodríguez, relegat a dirigir la comissaria local de Rubí, un segon document que certifica que la fiscalia ja investigava Escolà des de l’octubre de 2018, quan la fiscal Teresa Duerto, que va articular l’acusació contra Josep Lluís Alay i Laura Borràs, va demanar informació sobre el sergent a la divisió d’Afers Interns. Dos documents que la defensa interpreta com la mostra de persecució i revenja que ha patit per una part del cos el sergent per haver continuat protegint el president de la Generalitat. En tot cas, i segons les defenses, que la “investigació no ha estat neutral”
L’estranya denúncia a Antifrau
Quan en la sessió de dimarts i a l’interrogatori va aparèixer aquesta denúncia, l’inspector Rodríguez va sortir per la tangent i, a més, va assegurar que no havia investigat si algú abans que ell havia furgat sobre Escolà dins els Mossos d’Esquadra. Una situació estranya perquè el mateix Intendent encapçalava els seus informes qualificant l’actuació d’Escolà acompanyant el president Puigdemont a l’exili de “retret penal”. En tot cas, el 24 de gener de 2019, va arribar una denúncia anònima a l’Oficina Antifrau, contra el sergent i el conseller Buch, amb dades confidencials sobre la situació laboral de l’escorta.
El motiu de la denúncia era “un tracte de favor i destí irregular de fons públics”. La denúncia iniciava el seu relat advertint que la informació l’havia recollida de les “xarxes socials” i de diversos mitjans de comunicació. Ara bé, és una premissa difícil de creure perquè aportava dades de baixes laborals i de permisos demanats per Escolà als superiors. D’aquí que les defenses sospitin que les informacions van sorgir de dins els Mossos d’Esquadra i convenientment filtrades per formar part de la denúncia. La denúncia relatava la vida laboral d’Escolà, el seu nomenament com a càrrec de confiança així com les seves baixes laborals i permisos de treball gaudits. Finalment, aquesta denúncia va ser arxivada d’ofici perquè Fiscalia ja havia donat tràmit a la seva.
Fiscalia (amb Mossos) des de l’octubre de 2018
Tres mesos abans de l’entrada de la denúncia, la fiscalia ja havia començat a investigar a Escolà. Curiosament, la fiscal Teresa Duerto, va signar una petició per escrit als Mossos d’Esquadra per tal que li fessin arribar l’expedient disciplinari d’Escolà. Així requeria a la Unitat d’Afers Interns, que l’havia investigat per haver acompanyat el president Puigdemont l’exili, tots els documents. Segons la fiscalia, la petició era per tal d’investigar si havia incomplert el règim d’incompatibilitats del règim disciplinari de la policia de la Generalitat.
És a dir, abans de qualsevol denúncia davant la fiscalia, el ministeri públic ja va començar a empaitar Escolà, però això sí, amb la col·laboració del que seria el cap de la investigació contra Escolà. Així, en el primer informe ja deixa entreveure que només pels indicis es pot considerar que motius de retret penal cap al sergent. En aquesta línia, en el segon atestat, l’intendent Rodríguez, admetia que ja havia passat un primer informe d’Escolà on “palesava” que no tenia formació acadèmica per fer d’assessor, que hauria desenvolupat tasques de protecció al president Puigdemont i que va rebre un “tracte favorable” per part del director general de la policia en la resolució de l’expedient disciplinari.
Sospites de muntatge contra Escolà
La denúncia anònima a Antifrau, la petició de Fiscalia de l’expedient disciplinari abans de qualsevol denúncia i l’agressivitat dels atestats policials fan sospitar a les defenses d’una espècie de muntatge contra el sergent. Uns documents que aquest divendres seran protagonistes de les darreres testificals i de les pericials aportades pels equips defensors. A més, seran documents que s’aportaran al judici oral per tal de ser valorats en els informes finals per relacionar la persecució d’Escolà, i de retruc de Buch, en ser considerat per alguns membres de la Prefectura dels Mossos de persona “afí a Puigdemont”. El misteri de la denúncia anònima indicaria la figura d’una segona via per mirar d’investigar-lo si Afers Interns es quedava curt o Fiscalia no veia delicte en l’expedient disciplinari obert.
Una tesi que les testificals d’aquest dijous han abonat. En concret, han passat per l’estrada els antics alts càrrecs del Departament d’Interior durant el mandat de Buch. L’exdirector general de la Policia Andreu Joan Martínez, l’exsecretari general Brauli Duart i l’excap de gabinet i actual director de la Policia, Pere Ferrer, han defensat el fitxatge del sergent com a assessor del conseller perquè precisament es buscava un policia. Especialment dur ha estat Martínez que ha fet treure de polleguera el fiscal Pedro Ariche quan aquest el collava i l’exdirector de la policia responia amb habilitat. Fins al punt, que el president de Sala, José Carlos Iglesias, ha parat els peus al fiscal i li ha retret la seva insistència quan no li agradava o el convencia el que li responia Martínez. “Si vol faci protesta”, li ha recomanat el jutge.
20
3
