Els documents desclassificats confirmen que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va espiar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el programa Pegasus perquè el vinculaven als Comitès de Defensa de la República (CDR), que juntament amb el Tsunami Democràtic van liderar les protestes a Catalunya després de la sentència de l’1-O. El maig del 2022, arran de la destitució de la directora del CNI, Paz Esteban, es va obrir la caixa dels trons als serveis secrets espanyols i es van filtrar noves informacions sobre el cas Pegasus. La informació publicada per El Mundo recollia que el govern espanyol va saber el 2019 que el CNI espiava Aragonès, que llavors era vicepresident, i també havia estat informat dels motius que havien portat el Tribunal Suprem a donar llum verda a l’espionatge. Entre aquests motius, la informació subratllava que els serveis secrets espanyols van apuntar Aragonès com a possible coordinador dels CDR.
Ara, amb els documents desclassificats pel govern espanyol, i que han transcendit el dia abans que l’exdirectora del CNI declari davant del jutge en relació amb la causa, es confirma el que s’apuntava en aquesta informació. El motiu pel qual es va ordenar l’espionatge a Aragonès apareix en els documents de l’òrgan d’intel·ligència de l’Estat espanyol que ha rebut la defensa del president de la Generalitat en el marc de la querella interposada per ell mateix per l’espionatge. Una documentació, però, que fonts de Presidència consultades per l’ACN, consideren “totalment insuficient”, perquè hi ha algunes pàgines que són il·legibles i també hi ha moltes parts guixades. Les mateixes fonts han explicat que el motiu esgrimit pel CNI esta “fora de tota realitat”. “És totalment inversemblant”, han sentenciat.
La informació s’ha conegut hores després que el govern espanyol ha explicat que només ha desclassificat l'”essencial” sobre l’espionatge al president de la Generalitat. La ministra de Defensa, Margarita Robles, en la Comissió de Defensa, ha dit que la desclassificació “parcial” dels documents es va fer fa deu dies “sense garreperia” perquè l’exdirectora del CNI pugui respondre les preguntes que li formulin. Així mateix, ha assenyalat que, pel que fa a l’ús de Pegasus, “tot el que es va fer va ser amb autorització judicial”.
Insatisfacció d’Esquerra amb els documents desclassificats
Robles ha hagut de fer front a les crítiques d’Esquerra Republicana, decebuts amb el material desclassificat perquè “no ha complert les expectatives”. L’encarregat de verbalitzar el malestar ha estat el diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro, que ha recriminat a la ministra que l’executiu de Sánchez “creés expectatives” sobre la desclassificació d’aquests documents que, segons ell, no s’han complert.
Álvaro ha subratllat que l’executiu espanyol “hauria de facilitar” que el cas s’aclareixi i ha advertit la ministra que, si no ho ha fet, Esquerra “entén que estan entorpint” la tasca judicial. A més, ha ressaltat que és “una qüestió de qualitat democràtica” perquè “és molt estrany que s’utilitzin mecanismes d’espionatge contra adversaris polítics”. També l’ha interrogat sobre el motiu pel qual l’Estat espanyol no ha explotat la via diplomàtica amb Israel, com va fer França, per aclarir el que fa referència a Pegasus.
