Després de l’allau d’investigats de l’independentisme que demanen l’amnistia, avui ha arribat la torna, just l’endemà de l’entrada en vigor de la llei. Membres de les unitats antiavalots del Cos Nacional de Policia també ho han sol·licitat al jutjat. En concret, es tracta de deu agents que es troben pendents de judici acusats per càrregues durant el referèndum de l’1-O a Barcelona. Segons ha informat l’ACN, els policies reclamen que se’ls arxivi la causa. Un posicionament que topa amb la postura d’Irídia, l’entitat de drets que ahir alertava que els agents implicats en casos de lesions o tortures no es podien acollir a l’amnistia.
El sindicat policial Jupol ha confirmat aquesta petició. Precisament, un sindicat molt bel·ligerant amb la llei d’amnistia fins al punt de convocar concentracions en contra del text davant la Ciutat de la Justícia. L’argument de la defensa és que considera que l’actuació policial, que seguia ordres de comandaments superiors, s’emmarca en els supòsits que fixa la nova norma de l’oblit penal per a les causes relacionades amb el Procés.
Interpretació restrictiva de l’exclusió
En aquest sentit, el sindicat que coordina les defenses dels deu policies, contradiu l’argument d’Irídia, que és acusació popular en la causa que investiga els policies al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, quan ja només calia posar data per anar a judici. De fet, el jutge instructor en la seva interlocutòria de conclusió considerava que els policies podrien haver comès delictes de tracte denigrant o tortures. Delictes que estarien exempts de l’amnistia. En canvi, aquests policies insisteixen que les excepcions de tortura i tracte denigrant fan referència a fets “molt més greus” que els delictes de lesions que se’ls atribueixen. Ara, el Jutjat 7 haurà de donar trasllat a les parts per tal que es posicionin sobre la petició dels agents antiavalots que van actuar de forma dura durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre.
