Nou desafiament dels fiscals del Procés. Els quatre encarregats per part del ministeri públic de dur les acusacions en el judici del Primer d’Octubre han signat un nou informe, al que ha tingut accés El Món, amb què proposen no amnistiar els condemnats o processats per malversació. Un clar desafiament a la Fiscalia General de l’Estat a qui reclamen donar la instrucció per escrit, raonada, i després de convocar la Junta de Fiscas de Sala. És a dir, forçar al fiscal general a fer un símil d’una instrucció que no tenia previst fer ni dictar.
Per tant, conclouen que la llei d’amnistia no és aplicable a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, tots condemnats o processats per malversació. En canvi, sí que consideren que és aplicable a Marta Rovira i Clara Ponsatí, per a les quals també demanen l’aixecament de les mesures cautelars. Tot plegat, tot just l’endemà de la publicació de la llei d’amnistia al BOE i la seva entrada en vigor.
D’aquesta manera, consideren que l’amnistia és aplicable només en els delictes de desobediència i desordres públics. L’informe presentat avui amplia el document lliurat fa dues setmanes amb què carregaven enèrgicament contra l’amnistia incloent diverses crítiques a l’acord polític entre el PSOE i els partits independentistes.
“Resulta indubtable”
Per als fiscals, Javier Zaragoza, Javier Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena “resulta indubtable” que Puigdemont, Comín, Puig, com a president i conseller processats, i els condemnats amb sentència ferma Junqueras, Romeva, Turull i Bassa “van ser condemnats com a receptors de les despeses que van sostreure dels cabals públics”. Per tant, segons aquests fiscals, no entrarien en el tipus amnistiable que preveu la llei. Ho argumenten de manera alambinada i superant les costures d’una interpretació no només favorable al reu, sinó coherent amb els fets, per aprofitar una de les exclusions de la llei: els actes de malversació que impliquen un enriquiment personal o un benefici patrimonial. Un fet que ni tan sols la sentència reconeixia.
Segons els quatre fiscals sí que va existir aquest “enriquiment personal”, i ho sostenen fent un doble salt mortal jurídic. Asseguren que “no van recórrer a la conducta passiva de comissió per omissió de consentir que altres sostraguessin, sinó que ells mateixos van sostreure cabals públics en forma de milions d’euros per executar un projecte inconstitucional de desintegració d’Espanya i proclamació d’independència, contra les decisions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; i aquests fons no han estat restituïts”.
“Un benefici patrimonial”
“La malversació de cabals públics”, argüeixen, “va suposar un benefici patrimonial per als autors, ja que van destinar-los a l’elaboració, desenvolupament i concreció del seu il·legal projecte que els va produir un indubtable benefici patrimonial, ja que decidits tant sí com no a celebrar el referèndum il·legal coneixien perfectament la magnitud de despeses i la necessitat d’obtenir-les recorrent amb clamorosa infracció del deure de custòdia a sostracció de l’erari públic de tots els espanyols”. És a dir, que van gastar diners en un projecte polític que els fiscals consideren que va suposar un enriquiment perquè els fons van ser destinats a complir els seus objectius polítics.
A parer dels quatre fiscals, els “funcionaris públics constituïts en autoritat es van apropiar fons públics amb ànim de lucre propi, no de tercers”. Una premissa que “implica un enriquiment personal en poder disposar per als seus il·lícits fins de fons públics”. “No van ser els tercers que van rebre els fons els que els van sostreure amb la complaença d’omissió dels gestors públics, sinó que van ser aquests els que es van apropiar els diners per pagar les contraprestacions oneroses realitzades per encàrrec d’aquests”. “És a dir, van incorporar al seu àmbit de domini els diners ocults i amagats als ulls de la Intervenció de l’Estat per sufragar les despeses del seu projecte inconstitucional”, conclouen.
La Unió Europea, pel mig
Per altra banda, i per si no n’hi hagués prou, els fiscals consideren que tampoc no poden ser amnistiats en estar exclosos de l’aplicació de la llei d’acord amb l’art. 2.e) per afectar els interessos financers de la Unió Europea. “La malversació de fons públics per finançar un procés secessionista dins d’un Estat que forma part de la Unió Europea, amb el risc consegüent de fractura territorial de la UE i la consegüent disminució dels ingressos i fons que formen part del seu pressupost, repercuteix negativament en els mateixos interessos financers de la Unió”, argumenten.
“No només es consideren com a tals aquelles infraccions penals que directament afecten el pressupost de la Unió (com succeeix en el cas dels fraus segons disposa el seu article 3), sinó també totes aquelles infraccions que directament o indirectament puguin tenir incidència o repercussió “de qualsevol manera” en els interessos de la Unió (incloent-hi el suborn actiu, el suborn passiu, la malversació i el blanqueig de capitals)”, afegeixen. “És evident que la llei d’Amnistia afecta directament els interessos de la UE, ja que la finalitat de tot el procés va ser la desintegració d’Espanya i la declaració d’independència de Catalunya”, addueixen.
Contra el fiscal general
En línia amb aquesta revolta dels quatre fiscals, eleven el to. En aquest sentit, asseguren que si la fiscalia, com a institució, no està d’acord amb el seu criteri i considera que sí que s’ha d’aplicar la llei d’amnistia “haurà d’ordenar-ho per escrit de manera motivada i fundada”. A més, avisen que demanaran activar l’article 27 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per elevar l’assumpte a la Junta de Fiscals perquè es pronunciïn sobre les dues postures. Cal recordar, però, que qui finalment té la paraula és el fiscal general, és a dir, qui té el poder de fer valer el seu criteri després d’escoltar el conclave, tal com fixa l’Estatut. Amb tot, els fiscals sostenen que si Álvaro García Ortiz -després de la Junta de Fiscals- imposa que s’ha d’aplicar l’amnistia ells no signaran aquest decret, sinó que ho haurà de fer el mateix fiscal general o un altre fiscal que ell designi.
