Feia temps que rondava la idea, a l’espera dels moviments jurídics, processals i polítics de la Generalitat, fins que han vist que el marge de temps es retallava massa. Així que la Comissió de la Dignitat ha presentat un “requeriment d’inactivitat a la Generalitat per l’actitud de deixadesa de les seves obligacions que té en els plets sobre els béns de Sixena“. Una iniciativa que enceta la via per a un procediment contenciós administratiu judicial, que podria embolicar la troca de l’execució de la sentència dels murals.
El requeriment, de cinc pàgines i al qual ha tingut accés El Món, és força contundent jurídicament i carrega contra la inacció de la Generalitat en tot el que envolta el cas Sixena. De fet, en sintonia amb la queixa que membres dels serveis jurídics de la Generalitat havien denunciat, respecte a la manca de voluntat de l’administració catalana per defensar els seus interessos i els cabals públics gastats en el manteniment de les obres.
L’escrit, que signa l’advocat Josep Cruanyes, delimita, per una banda, els efectes de la sentència dels béns de Sixena va decretar la nul·litat dels contractes de compra de diversos elements artístics que van ser retornats amb el frau de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. I, per altra banda, denuncia la sentència sobre les pintures murals confirmada pel Suprem que ara es troba en via d’execució pel seu retorn al monestir dels Monegres.
50 milions de pessetes
El document exigeix a la Generalitat que iniciï els procediments per reclamar el retorn dels “cinquanta milions de pessetes pagats per la compra dels objectes que va ser anul·lada i les despeses fetes en la seva restauració i conservació fins que van ser retornats”. Una petició fonamentada en el dret a retenció previst als articles 1770, 1779, 569.3 i 1.303 del Codi Civil. En la mateixa línia, també afegeix la reclamació de les inversions fetes en les pintures murals.
Així, determinen la petició de rescabalament del cost des del salvament en ser arrencades per Josep Gudiol el 1936, com a membre del servei de salvament del patrimoni artístic del Departament de Cultura per ordre del conseller de cultura Ventura Gassol i la posterior restauració i la conservació durant tots aquests anys que les monges van mantenir el dipòsit a la Generalitat. “Si es retornen ha de reclamar totes les despeses fetes tal com disposa el Codi Civil. En tot cas, avisen que no presentar aquesta reclamació és “causar un perjudici en el patrimoni de la Generalitat i, per tant, una malversació de cabals públics”.
“Aquesta deixadesa i el silenci davant les acusacions contra Gudiol i el conseller ventura Gassol responsable del salvament suposa un menysteniment d’aquestes persones i de la seva acció en favor del salvament del patrimoni artístic de l’Aragó que també va fer els equips de l’escultor Apel·les Fenosa, els dibuixants Shum i Benigani, i des de Lleida, Lamolla i Crous”, retreu l’escrit. Per a la comissió per la dignitat, “és un deure defensar la dignitat i l’esforç dels que es van jugar la vida per salvar el patrimoni català i l’Aragonès”.
