Poques vegades hi ha tres absolucions sense haver arribat a la darrera instància judicial sobre uns mateixos fets i en la mateixa persona. La secció sisena de l’Audiència de Barcelona ha ratificat la segona absolució del Jutjat Penal 7 de Barcelona al tuitaire i activista Rubèn Novoa per haver difós dades personals de Montserrat del Toro, la secretària del Jutjat d’Instrucció 13, durant el seu testimoni en el judici del Procés davant el Tribunal Suprem. La defensa de Novoa ha anat a càrrec del despatx de Jaume Alonso-Cuevillas.
De fet, Novoa va quedar absolt l’abril de 2021 en primera instància, però arran d’un recurs de l’Advocacia de l’Estat i fiscalia l’Audiència de Barcelona va obligar a refer argumentalment la sentència sense entrar en si el veredicte era conforme a dret. La titular del jutjat 7 no ho va dubtar i va tornar a absoldre Novoa. Una segona absolució que va ser recorreguda per l’advocacia de l’Estat que ha exercit la defensa dels interessos de la secretària judicial que va assegurar davant de Manuel Marchena la “por” que havia passat durant l’escorcoll a la seu d’Economia el 20 de setembre de 2017. Ara només quedaria oberta la via del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Arguments contundents
La resolució de la secció sisena de l’Audiència de Barcelona és força contundent i manté l’absolució de Novoa davant les peticions de pena dels lletrats de la Moncloa per un delicte d’obstrucció a la justícia i un delicte de coaccions. Els magistrats de la sala d’apel·lacions rebutgen estimar cap de les al·legacions presentades contra l’absolució basades en hipotètiques valoracions errònies de la prova. D’entrada, la sentència recull que Novoa va piular el DNI i la fotografia de Montserrat del Toro, durant la seva declaració al judici el sis de març de 2019. Els jutges destaquen que la privacitat de la seva imatge no va ser en consideració a ser declarada testimoni protegit sinó per la decisió del president del Tribunal Suprem, com va fer amb altres testimonis a la causa, de no emetre per televisió i les xarxes la seva declaració a l’estrada.
Així consideren la difusió de la seva imatge no tenia la intenció d’intimidar-la perquè, entre altres motius, el tuit es va piular un cop ja havia prestat la declaració. És més, els magistrats recorden que la jutgessa i els policies que van instruir el cas van assegurar que les dades difoses per Novoa ja circulaven “lliurement per la xarxa”. Fins i tot, la jutgessa de Primera instància renyava l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per aquests fets. També incideixen, en una resolució de nou pàgines, que la defensa descriu com “tècnicament demolidora”, no s’ha produït cap error en la valoració de la prova que hagi vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de la secretària judicial. Així mateix, descarten la “violència necessària” en el tuit per generar o fonamentar un delicte de coaccions.
3
