Dues imputacions de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Paz Esteban pel cas Pegasus i els canvis tecnològics han fet prémer l’accelerador als serveis d’informació de l’Estat i al poderós Consell de Seguretat Nacional. Tant és així que, en poc més de dos mesos, s’ha refet de dalt a baix l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat, el document que ha de guiar l’actuació del CNI, del seu braç tecnològic, el Centre Criptològic Nacional (CCN), els serveis de seguretat de l’Estat i la ciberseguretat de les infraestructures, empreses estratègiques i de tota l’administració.
Així, aquest dimecres, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va reunir el Consell Nacional de Ciberseguretat, òrgan col·legial que té la direcció tècnica i estratègia de la ciberdefensa i la ciberseguretat a l’Estat. Casteleiro, que va comptar amb el suport de la directora del Departament de Seguretat Nacional del Gabinet de la Presidència del govern, Loreto Gutiérrez Hurtado, va posar fil a l’agulla per acabar d’aprovar el nou text d’Estratègia de Seguretat Nacional abans de l’estiu. En aquest consell s’integren gairebé tots els ministeris, amb preeminència dels delegats del CNI, del Ministeri de Defensa, del Ministeri d’Interior, del Departament de Seguretat Nacional i de presidència del govern espanyol.

Des del gener
La decisió es pren després en l’anterior reunió d’aquest consell, celebrada el passat 22 de gener, quan es va rebre l’ordre del departament de Seguretat Nacional (DSN) de “començar el procés de revisió de l’Estratègia Nacional de Ciberseguretat 2019″. De fet, el DSN va qualificar “d’idoni” accelerar el canvi. Ara el nou document ja està enllestit i ahir es van repassar els serrells abans d’elevar-ho a la Moncloa, a través del Departament de Seguretat Nacional.
Una reforma que requereix revisar els protocols després de la crisi de Pegasus, que va suposar el cessament de l’exdirectora del CNI i la seva imputació en dos processos oberts judicialment arran del Catalangate. A més, continua en un punt somort la peça per espionatge seguida a l’Audiència Nacional, per la troballa de programari espia al president espanyol, Pedro Sánchez i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, entre d’altres.
La nova estratègia també servirà per transposar les directives europees més recents per a la protecció i resposta de les ciberamenaces i ciberincidents, de les Xarxes Territorials d’Especialització Tecnològica (RETECH), així com de les novetats de la Xarxa de Cooperació Europea de la directiva NIS, una norma europea que “busca reforçar la seguretat informàtica en tots els sectors que confiïn en la tecnologia de la informació i les comunicacions (2555/2022 NIS2)”.