L’exdelegat del govern espanyol a Catalunya durant el referèndum del Primer d’Octubre, Enric Millo, no té cap legitimitat per actuar contra els indults als condemnats pel Tribunal Suprem en el marc del judici del Procés. Així ho ha determinat, la Sala Contenciosa Administrativa de l’alt tribunal declaren “la inadmissibilitat, per manca de legitimació”. De fet, la Sala ja va inadmetre per falta de legitimació, en sentències del setembre i l’octubre del 2023, recursos contra aquests indults presentats per Vox i per exdiputats autonòmics catalans.
Els magistrats entenen que els actes del govern no poden ser impugnats al·legant que els escarnis i actes d’intimidació i amenaces dirigits
Millo en la seva condició de delegat del govern i com a afiliat al Partit Popular, “sorgeix una indubtable legitimació per a l’exercici de les accions pertinents davant dels diferents ordres jurisdiccionals, però no per fundar un interès legítim que permet impugnar un Reial decret de concessió d’indult”.
L’indult no afecta els seus drets
Els magistrats són força clars detallant els motius pels que Millo no té cap legitimitat per impugnar-los. “En definitiva, la legitimació en aquest cas esdevindria l’acte impugnat dir de l’indult perquè el no compliment de la pena incideixi en els drets o interessos del recurrent”, contextualitza. En aquesta línia, el tribunal considera que aquesta condició no es dona en el cas, perquè Millo no té cap dret vulnerat com a víctima si els indultats no compleixen la condemna. En aquest sentit aporten diversa jurisprudència així com la resta de recursos contra els indults que el Suprem ha tombat amb els mateixos arguments. No hi ha cap perjudici en els drets dels que els recorren -sigui Vox o Millo- perquè no són part afectada de la sentència del Procés, i, per tant, tampoc poden tenir legitimitat per impugnar l’incompliment de les penes per una mesura de gràcia acordada pel poder executiu.
