Acompanyats d’un himne i tot, una cinquantena d’aragonesos s’han manifestat aquest migdia a les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per exigir “el compliment de la sentència” i el “retorn immediat” de les pintures murals de Sixena. Una concentració convocada per la plataforma “Sijena, sí” (Sixena, sí) i que té el suport de partits aragonesos i de diverses entitats socials i suposadament culturals de caràcter obertament anticatalanista com “Lo Rat Penat” del País Valencià o la Fundació Jaume III de Mallorca.
Entre els assistents a la protesta el coordinador general d’Aragón Existe, Valero Aguayos, i el portaveu parlamentari de Aragón-Teruel Existe, Tomás Guitarte. Però ha portat el lideratge, el portaveu de la plataforma Juan Yzuel, que no només ha utilitzat la forma imperativa “Han de treure les pintures” sinó que, a més, ha insinuat que el MNAC “que té molts diners” ha subornat els tècnics de l’ICCROM (International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property), una entitat internacional que té com a objectiu protegir el patrimoni cultural i artístic dels estats que l’integren i que ha aportat un informe al jutjat d’Osca advertint del risc de destrucció de les pintures si es traslladen.
La convocatòria ha servit per presentar en societat el “Manifest de la Societat Aragonesa davant el MNAC” que acompanya una recollida de signatures per “demanar a la ciutadania en general i altres entitats que subscriguin i donin suport a aquesta iniciativa”. El Manifest és un document que bàsicament carrega contra el MNAC i intenta desmentir que el conflicte de Sixena sigui una qüestió “política”. Un manifest que s’ha llegit malgrat la remor de fons dels turistes i del saxo d’un xicot que animava els visitants amb melodies, molt ben interpretades, de George Gershwin. Així han retret al MNAC una virtual “manca de col·laboració amb els tècnics aragonesos” que els mateixos tècnics van desmentir. Tot i assegurar que tenen milers de signatures, amb prou feines la plataforma ha pogut aplegar cinquanta aragonesos tot i que s’havien fet samarretes tècniques expressament per a la jornada.
Pagar tècnics
Segons ha afirmat Yzuel, fins a tres restauradors del MNAC en seu judicial van manifestar que es podien “bellugar les pintures”. “Hi ha hagut deu anys de judicis”, afegeix i ara, per a la plataforma, és hora que tornin les pintures i es compleixi la sentència. A preguntes d’ElMon si defensava el retorn malgrat el perill de destrucció, Yzuel ha contestat que “el risc de destrucció és una cosa que el MNAC podria haver presentat als tribunals i no ho va fer”. “Els seus tres principals restauradors en cap van dir davant la jutge que es podien moure”, ha remarcat.
En aquesta línia, ha adduït que el MNAC com “que té diners podria estar pagant tranquil·lament a milers de professors universitaris que em vinguin a dir que no, com ja ho ha fet prèviament”. “Però al tribunal es va dir que sí i ara és el moment d’executar-la, no d’estar traient-se uns informes de la màniga que és el que em reservava per a aquest moment, quan m’han tret tota la raó perquè les pintures no són meves, són del poble d’Aragó i crec que són de la humanitat”, ha arguït.
Davant aquesta acusació, se li ha demanat si volia dir que el MNAC ha pagar a organitzacions internacionals per elaborar els informes, Yzuel ha adduït que “els reportatges i informes que ha demanat els ha pagat el MNAC i evidentment se n’anirà a buscar, com jo faria també, un tècnic que em digui que tinc la raó”. “Jo seria ximple de gastar-me diners per buscar un tècnic que em dirà el contrari”. “Això és el que diem, que jo podria buscar un tècnic, també nosaltres podríem buscar, només que nosaltres som un poble de 400 habitants que intentem que el nostre patrimoni torni on va ser concebut i on es lluirà dins del seu espai”, ha conclòs. Tot i aquestes greus acusacions, Yzuel ha declarat que la seva intenció és que Sixena esdevingui en un “espai de fraternitat i de pau, que tots aquests plets han esdevingut conflictiu”
